31 de enero de 2020
31.01.2020
Diario de Mallorca
Tribuna

On no estam mirant?

31.01.2020 | 02:45
On no estam mirant?

Enguany fa trenta anys de l'estrena de la pel·lícula Pretty Woman, aquella en què Vivian Ward (Julia Roberts) "es prostitueix" per sobreviure i Edward Lewis (Richard Gere), un especulador multimilionari, compra els seus serveis per tenir companyia i sexe els dies que és a la ciutat per negocis. No cal que doni més pistes; aquesta pel·lícula, que es va estrenar a les televisions espanyoles l'any 1994, s'ha emès almenys 157 vegades a la petita pantalla i més del 61% de la població espanyola l'ha vista almenys una vegada, segons un reportatge de Fotogrames de l'any 2014.

Hi ha algun problema en aquesta pel·lícula? Cap ni un. A no ser que pensem que és un problema que els llargmetratges normalitzin el fet que els homes tenguin dret a utilitzar el cos de les dones i que sols han de pagar i/o fer-los regals per tenir-les disponibles. Amb l'emissió de pel·lícules com aquesta, les televisions espanyoles alimenten l'imaginari col·lectiu que el sistema prostitucional es manté perquè les dones –fins i tot les nines– elegeixen exercir la prostitució, com qui tria menjar un gelat.

Això és el que ens mostren i normalitzen cada any les televisions, tant les privades (ho dic per si algú ja té pensada l'excusa del dret al negoci de les privades) com els canals públics: des del 1994, TVE ha emès Pretty Woman almenys 32 vegades. I ara segur que ja estau taral·lejant la banda sonora.

A ca nostra, fa setmanes que a les tertúlies, als diaris, a les xarxes i als cafès, la conversa és el cas de l'agressió sexual a una menor la Nit de Nadal, i els casos d'explotació sexual de menors mentre estan sota la tutela de l'Administració. En tot això, hi ha investigacions en marxa i esperam que arribin a bon port, per això caldrà estar vigilants, i que els explotadors de menors, els qui paguen per tenir sexe amb menors i els que capten menors perquè d'altres n'hi tenguin, siguin perseguits, jutjats i condemnats.

Les dades són un reflex de la gravetat de la situació: les xifres demostren que delictes com aquest succeeixen cada dia a tot arreu. Segons la memòria del ministeri de l'Interior, l'any 2017, a l'Estat espanyol hi va haver 9.537 víctimes de delictes sexuals, de les quals 4.542 eren menors d'edat. L'any següent, segons dades del ministeri de Sanitat, hi va haver encara més víctimes de delictes sexuals menors de 18 anys: 5.382 al·lotes varen patir delictes sexuals a l'Estat, d'aquestes 271 a Balears, segons la memòria del ministeri de l'Interior. El 96% dels agressors varen ser homes i el 84% de les víctimes varen ser dones i nines.

Fa uns mesos va sorgir, i es feu viral, la performance del grup xilè Las Tesis. L'acció té per títol Un violador en tu camino i escenifica amb aquesta frase el crit del feminisme i la declaració de guerra contra privilegis masculins i els relats socials que mantenen i perpetuen aquests privilegis de moltes maneres. Alguns, subtils i d'altres, cruels com el fet d'abusar i usar impunement el cos de dones i nines, i que els mateixos abusadors i la cultura patriarcal que n'és còmplice en faci responsables les mateixes nines i dones de les quals s'abusa.

Pretty Woman no és una pel·lícula banal: normalitza un sistema que compra els cossos de les dones per al gaudi dels homes. A més, perquè tot entri millor, Hollywood ens presenta aquesta transacció empaquetada amb un embolcall d'amor romàntic i de grans bosses de compra.
El 1994 potser molta gent no era conscient que l'argument de la pel·lícula legitima l'abús contra les dones. Ho volem veure avui? Recuperam la pregunta del títol: on no estam mirant?

Qui sí sap on està mirant és l'extrema dreta i els qui l'acompanyen. Prova d'això, impulsa la censura parental (pin parental) a totes aquelles activitats que poden contribuir a fomentar el feminisme –i a aprendre a mirar de manera crítica– i, com a conseqüència, a minvar la violència envers les dones, capgirar les estructures patriarcals, fomentar la igualtat, la pluralitat i la diversitat afectivosexual.

L'extrema dreta sap cap on apuntar: cap on es teixeix la consciència col·lectiva, on es teixeix la llibertat, la tolerància, la diversitat i la igualtat, allò que pot fer trontollar el masclisme que pretenen salvaguardar.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!