16 de noviembre de 2019
16.11.2019
Tempus est iocundum

Una amenaça per als ciutadans

Cada dia creix el temor de no arribar a final de mes, però els nostres polítics no posen els llums llargs per resoldre aquest problema

16.11.2019 | 02:45
Una amenaça per als ciutadans

És arribada l'hora que les polítiques i els polítics aboquin les seves energies a resoldre els problemes de la gent. Encara que de vegades no ho sembli, són tan reals com la crisi independentista de Catalunya, el Brexit o la immigració.

Ferran Guijarro publicava una de les més greus amenaces per a la subsistència diària dels ciutadans. Cada dia creix el temor de no arribar a final de mes. El titular de la informació en paraules grosses era que els treballadors dits mileuristes han augmentat un 20% el darrer any. Ja són 73.000 els que tenen un sou inferior a 1.047 euros cada mes, segons l'Enquesta de Població Activa. Entre ells, n'hi ha 33.900 que cobren menys de 749 euros, la majoria perquè tenen contractes a temps parcial.

És curiós que en el mateix període augmentàs un 50,8% el nombre d'assalariats que cobren més de 3.442 euros bruts mensuals. Segons defensen els sindicats, de la crisi econòmica que començà el 2008 se n'està sortint a dos ritmes diferents. I alguns economistes asseguren que estam a les portes d'una nova desfeta, encara que no es posen d'acord sobre la intensitat.

Les causes són diverses. A la precarietat de la feina, cal afegir-hi una reforma laboral aprovada per combatre la crisi econòmica de 2008 i que ha obert una gran escletxa entre els treballadors que han aconseguit mantenir les remuneracions anteriors a la desfeta de Lehman Brothers i els que veren rebaixats els salaris o han quedat sotmesos a unes condicions laborals amb contractes a la baixa. Rebaixes no sols monetàries, també socials.

La generalització dels contractes a temps parcial és també un problema greu. Aquests tipus de contractació de vegades es correspon amb les necessitats de l'empresa, altres amb les demandes de conciliació de la vida familiar i laboral del treballador, però, en els casos més sagnants, responen al camuflatge d'un frau que perjudica l'Estat i l'empleat.

Els salaris mínims suposen menys capacitat de despesa, menys recaptació tributària per a Hisenda, més atur i pensions minses en el futur. La darrera conseqüència reobre el cicle viciós ja conegut: menys despesa, etc.

Economistes com. John Maynard Keynes (1883-1946) asseguren que, en el futur, la robotització i la mecanització generalitzaran jornades laborals de dotze hores a la setmana."Estam sent afligits per una nova malaltia, de la qual alguns lectors potser no n'han sentit el nom, però de la qual el sentiran anomenar a gran escala en els anys per venir: atur tecnològic".

La Vanguardia analitzava el dijous passat les causes dels enfrontaments socials que des de fa setmanes omplen de protestes els carrers de Xile. El model ultraliberal sorgit de la constitució aprovada en temps del dictador Augusto Pinochet ha generat "una societat indignada i farta d'endeutar-se per a pagar a preu de mercat drets bàsics com la salut o l'educació".

Són fenòmens que, amb característiques diferenciadores, s'han manifestat al moviment espanyol del 15-M o al de les armilles grogues a França. Quan es perd l'esperança, es desconfia de les institucions i se surt al carrer. Es deixen de costat els partits polítics de sempre i es voten alguns dels populismes que han provocat les majors tragèdies de la història.

La majoria dels joves creuen que el seu futur serà pitjor que el dels seus pares. Però els nostres polítics no posen els llums llargs per resoldre problemes importants i continuen discutint sobre les seves misèries endogàmiques.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!