Quan parlam de democratització energètica, parlam d'accés a l'energia, un accés universal que ens allunyi de la pobresa energètica. Aquesta és una realitat que per desgràcia està molt present als nostres dies, i s'ha endurit durant les crisis-estafa, afectant greument a les llars amb menys poder adquisitiu. Entre les conseqüències més terribles de la pobresa energètica, ens trobam que escurça la vida de la gent gran i disminueix les possibilitats de nenes i nens que han d'estudiar en habitacions fosques, sense llum. Parlam també de distribució, d'una distribució pública, com a alternativa per assegurar no es talli la llum a ningú per raons de pobresa, que permeti reduccions en les tarifes i que obligui a les empreses comercialitzadores a fer-ho a un preu just, com la iniciativa Barcelona Energia, una comercialitzadora pública d'energia 100% municipal. Però sobretot parlam de democratitzar la producció. Aquesta és l'única manera que la ciutadania estigui empoderada enèrgicament i que com a societat deixem de dependre de l'oligopoli actual per cobrir les nostres necessitats energètiques. A més, és l'única via per tal que tots siguem conscients del que costa produir energia i l'emprem amb la consegüent mesura.
El consum energètic que suporten actualment les nostres Illes està molt lluny de l'auto consum i del que podríem considerar sostenible; a més, any rere any l'augmentem. En aquest context de creixement exponencial de la demanda, tot està encarrilat perquè el canvi del model actual d'oligopoli basat en combustibles fòssils sigui cap a un nou oligopoli on les mateixes empreses generin energies renovables. Si això succeeix, haurem perdut la possibilitat de democratitzar l'energia.
És el moment de definir un camí que, un cop encetat, serà molt difícil de revertir, i per això cal fer-ho considerant tots els factors i amb una visió àmplia de futur. La llei autonòmica de canvi climàtic i transició energètica ha de ser una eina en aquest sentit que no es pot desaprofitar. L'avantprojecte ja està en exposició, però cal que sigui molt més valent, hem d'apostar fermament per la democratització energètica i fet tota la feina necessària perquè aquesta llei surti del parlament com una llei forta i valenta que doni eines a la ciutadania per empoderar-se i ser agents actius contra el canvi climàtic.
Ara, però, som a temps. Si cada persona, cada llar, cada edific, es responsabilitza de bona part de la producció, produint l'energia que necessita i disminuint, al mateix temps, les necessitats de consum amb mesures d'eficiència energètica, serem més lliures. Si de forma comunitària, o amb petites cooperatives, fins i tot mitjançant empreses municipals, la ciutadania s'empodera i s'organitza per a produir la seva pròpia energia, no només serem més justos, deixant de contribuir a l'espoli dels recursos naturals del planeta, sinó que serem més lliures.
* Consellera i portaveu del Grup Polític Podem al Consell de Mallorca
