És descoratjador que un dels temes principals pel qual competeixen els principals partits polítics de les Balears (PP, PSOE) sigui l'apropiació del suposat èxit d'aconseguir l'aprovació pel congrés espanyol del 75% de descompte en els viatges dels residents balears a la península. Fins i tot si fos una mesura correcte, seria una política de baixa volada. Però a més, tal i com està plantejada, molt probablement és una mala política que no generarà els efectes desitjats, desplaçaments a la península més barats pels residents de les Illes.
Quan vaig arribar a les Balears el 1999, el descompte de residents era del 25%, després va passar al 30%, crec recordar, al 50%, i ara està plantejat de pujar-lo a un 75%. En primer lloc, seria imprescindible esbrinar si aquest creixent descompte ha aconseguit efectivament facilitar el transport dels residents entre les illes i la península. Òbviament, no és una pregunta fàcil: al mateix temps que l'increment dels descomptes han passat moltes altres coses aquests darrers 20 anys; per exemple, la creixent importància de les aerolínies low cost estil Ryan Air, i la pèrdua de pes del paquet turístic i dels vols charter com a mode de desplaçament dels turistes cap a les Illes. Tot això, i més coses, de ben segur han influït en les possibilitats de transport dels passatgers balears cap a la península, i segurament és difícil de destriar un efecte de l'altre. Però això, si un cas, fa encara més necessària aquesta avaluació d'una política de descomptes que costa tants de milions d'euros al contribuent.
I aquesta avaluació és especialment necessària ja que, a priori, la disciplina econòmica ens indica que incrementar el descompte al 75% és molt probablement una mala i costosa decisió pública. De les coses que record del meu primer any com a estudiant de la llicenciatura d'Economia és que la incidència real d'una taxa o un impost ad-valorem sobre un producte és distinta de la seva incidència formal. Un exemple que tothom comprèn sempre que en surt el debat és el de l'IVA. Quan el govern puja l'IVA d'un producte, per què se'n queixen els venedors si, formalment, és un impost sobre el consum que paguen els consumidors? Doncs perquè saben que si l'IVA és major, els hi convé baixar el preu abans d'IVA perquè si no el consum se'n ressentirà en excés. I és la quantia d'aquesta davallada del preu el què determina quina part real de l'impost l'assumiran els venedors i quina part els compradors.
Doncs això, que tothom sembla comprendre perfectament quan es parla de l'IVA, és exactament el mateix que succeeix, però al revés, amb una subvenció ad-valorem (com és el descompte). És a dir, el descompte de residents genera incentius a les aerolínies i a les navilieres a pujar el preu abans d'aplicar el descompte. Alhora de fixar el preu de qualsevol producte, el venedor es fixa en com aquest afectarà a la decisió del clients potencials de si comprar o no. El venedor, per exemple, ha de decidir si posa un preu de 100 o de 140. És immediat de veure que si d'aquests 40 ? extres el consumidor només en paga una part perquè l'altra part està subvencionada, els incentius del venedor de pujar el preu són clars. Això és el què succeeix amb el descompte de residents, incentiva les aerolínies i les navilieres a incrementar el preu abans d'aplicar el descompte, i aquest increment de preus serà major com major sigui el descompte. Pensau per un segon quin preu fixarien les empreses si el descompte fos d'un 100%, és a dir, estàs completament subvencionat, i sense límits. (Aquest cas, de fet, no s'allunya tant del 90% de descompte pels desplaçaments entre Formentera i Eivissa!).
En qualsevol cas, l'increment final del preu, i per tant la incidència real del descompte, dependrà també d'altres factors que poden matisar el seu efecte final, tot i que no sembla que puguin variar aquest efecte de primer ordre. Així, per exemple, dependrà de quants clients tenen dret al descompte, i quants no. Si l'aerolínea o la naviliera no pot distingir uns clients dels altres, això frenarà en part l'increment de preus ja que si no els bitllets seran excessivament cars pels clients que no gaudeixen del descompte. Ara bé, en l'era del 'yield management', no sembla que a les aerolínies els hi hagi de ser gaire difícil d'afinar i discriminar preus entre tipus de clients. Així, per exemple, en els vols de Palma a Barcelona en els que previsiblement hi hagi més mallorquins que no pas peninsulars sense dret al descompte (anada divendres i tornada diumenge?), els preus molt probablement seran majors que a la inversa.
Resumint, la disciplina econòmica ens indica que seguir incrementant el descompte als residents de les Illes per viatjar a la península probablement és una mala política: costa molts diners i previsiblement no aconseguirà l'objectiu declarat de fer més barats els desplaçaments. No és l'objectiu d'un article de diari com aquest proposar alternatives, tot i que tampoc costa massa de pensar-ne de potencials. Com a possible exemple, enlloc d'una subvenció ad-valorem sobre el preu com l'actual, una subvenció de quantitat fixa sobre el viatge hauria de reduir significativament els incentius actuals de les aerolínies i navilieres a inflar els preus. En qualsevol cas, aquesta proposta d'alternatives podria formar part d'una més que necessària avaluació de la política de descomptes que se segueix de ja fa anys.
* Professor de la UIB
