El grau de consciència entre la ciutadania de les illes sobre el mal finançament que patim històricament va creixent cada any. Ara fa dos anys es va constituir una plataforma de 65 entitats cíviques per un finançament just. Però son moltes les veus a favor d'un bon finançament que van apareixent públicament. col·legis professionals, la universitat, patronals, sindicats, organitzacions culturals i ciutadanes en general. També les institucions autonòmiques, insulars i municipals. Un paper destacat estan jugant els mitjans de comunicació.
Però no resulta fàcil que aquest clam arribi a les altes instàncies del Govern central massa imbuïts en la creença de que a les Illes tots som rics i fermam els cans amb llonganisses. Per això UGT, CC OO, Federació de veïns de Palma, AMIPAS, Fundacions Darder Mascaró, STEI, Fundació Gabriel Alomar, OCB, col·lectiu Aurora Picornell, USO i Unió de Pagesos han decidit posar en marxa la campanya "Per un bon finançament" per què aquest clam arribi a la Moncloa. Trobareu el seu manifest fundacional i tota la informació a bonfinançament.com.
No és casual que aquestes entitats engeguessin la campanya per un bon finançament aquest any. En el 2018 el Govern central ha posat en marxa la negociació d'un nou model de finançament, que per cert havia d'estar resolt el 2014, i que ens perjudica especialment. Balears està entre les tres primeres comunitats autònomes que més aporten al sistema i passem a la vuitena posició com a perceptors de recursos per habitant.
La primera fase d'aquesta negociació que s'ha fet a través d'una comissió tècnica ha conclòs amb un projecte de futur que no recull cap de les propostes fetes pel negociador en nom del Govern balear, Guillem López Casasnovas, i que ens deixa en pitjor situació de la què ara tenim.
Però el nostre finançament no és deficient tan sols per aquest concepte, sinó per què des de l'Estat encara no s'han abonat ni el 50% de les inversions estatutàries que se varen decidir a la darrera redacció de l'estatut d'autonomia el 2007, o per qué els darrers deu anys hem estat a la cua de les inversions que l'estat ha fet als pressuposts generals de l'estat, o per què mentre patim un deute milionari com a conseqüència, entre altres coses, de la transferència d'unes competències (especialment sanitat i educació) molt mal dotades, l'Estat se'n desentén i per posar solament un exemple més, mentre AENA ingressa anualment uns beneficis dels aeroports de les illes de 200 milions, aquests no tenen cap retorn.
Així mateix la Constitució espanyola i l'estatut d'autonomia recullen el reconeixement de la insularitat i en conseqüència la necessitat d'assumir per part de l'Estat els costos tant de la insularitat com de la plurinsularitat que patim. Per això fa dècades que esperem l'aprovació per part de l'Estat d'un règim especial que no acaba d'arribar. Ara el ministeri d'Hisenda té damunt la taula una darrera proposta del nostre Govern, consensuada amb la societat civil, que s'ha compromès a respondre aquest any. Un altre argument per pressionar i aconseguir d'una vegada per totes el reconeixement, en fets i no tant sols paraules, de la nsotra insularitat.
I per últim l'anomenada llei Montoro t'he ofegat els nostres ajuntaments que disposen de superàvits entorn dels 500 milions d'euros i que no poden gastar en determinats conceptes que són prioritaris pels ciutadans dels municipis i que l'esmentada llei ho impedeix.
Necessitem un bon finançament per cobrir les demandes del nostre poble. Necessitem més diners per educació i per sanitat, que el tren arribi a Artà, energies renovables, cobrir dignament la dependència, habilitar habitatges a preus assequibles i un llarg etcètera.
No és de rebut que per una part l'Estat delega l'ensenyament, la sanitat i les polítiques que té transferides a les comunitats autònomes i per una altra no les dota dels doblers necessaris per poder-les cobrir dignament. D'aquesta forma no solament ofega les comunitats autònomes sinó que debilita l'estat del benestar. Mantenir un govern autonòmic, insular i municipal a les nostres Illes, però sense el finançament imprescindible per poder cobrir les necessitats de la ciutadania a més de suposar un greu espoli als ciutadans i ciutadanes, és un debilitament de les institucions autonòmiques.
Els que hem lluitat i defensat l'autogovern de les nostres illes i ho seguim fent, tenim clar que sense un bon finançament no hi pot haver un bon autogovern. I això no ho aconseguirem sense una potent mobilització de la nostra ciutadania.
* Membre de Fundacions Darder Mascaró, integrada a la plataforma Uneix-te per un Bon Finançament
