D'entrada, confessar una cosa: al Consell hi tinc molts bons amics i amigues, alguns exemple d'una excel·lent gestió. Però davant l'aprovació de la nova Llei de Camins (LdCC) i la seva automàtica remissió al Parlament balear, no puc més que expressar-ne els meus dubtes sobre la seva utilitat i rigor.
Per ser molt elegants, la LdCC no és que sia un atemptat contra la propietat privada -no hem de ser demagogs-, sinó podria ser un exemple més de com s'entén avui en dia la paraula "comunicació" a les Administracions públiques.
Com se sap, el cos de tècnics del departament d'Infraestructures i Territori va ser l'equip redaccional de la llei. Doncs bé, si hom l'analitza punt per punt, no sembla haver-hi hagut una col·laboració profunda entre els abans citats i els principals actors del sector que ha aguantat l'entorn físic i humà de grans extensions de l'illa: propietaris, explotadors agrícoles i pagesos, principalment.
Es varen cobrir les formes, hi va haver exposició pública, es va remetre la llei a sindicats agraris per a possibles al·legacions... però acceptacions d'aquestes, sembla que escasses. De fet, a la llei es dona un gran valor a les Administracions locals i als excursionistes. Però no als propietaris o als llogaters de les seves terres. Sobta, com a mínim.
Sobta, per una raó: proposar un text legislatiu que pensi més en els excursionistes que en els autèntics coneixedors del medi pot arribar a ser un tant insultant pels segons.
Agradi o no agradi, ha estat el sistema de fites que regeix a casa nostra des de que els musulmans hi aparegueren el que ha suportat que malgrat la pressió turística dels darrers setanta anys, els conreus i ramats hagin continuat oferint al visitant i al local una estampa idíl·lica.
Pareix que incomodi una evidència: la gent del camp i de muntanya ha estat la gran jardinera de la Mallorca contemporània. Ho ha fet quasi gratuïtament, de manera callada i silenciosa. Seguint uns costums i tradicions força antics/gues, que es perden en la mateixa història de ca nostra, basats en un principi força elemental: els centres productius no són llocs d'esbarjo i lleure, sinó de sacrifici i lluita.
Sembla que es vol passar per alt aquesta vella i assenyada regla de tres, i fins i tot vol bescanviar-la: prioritzar el lleure al sacrifici sembla ser un dels esperits de la nova llei. Després d'una lectura en diagonal i una d'altra en profunditat, diverses observacions:
l No queda massa clar d'on sortiran tants diners per pagar senyalitzacions, obres, reixes de contenció, asfalt ecològic, personal... i evidentment el seu costós manteniment.
l Si s'ha doblat l'ecotaxa per posar " rejilla" (i perdó) per tota l'illa, personalment m'assembla molt opinable des del punt de vista ecològic. Esperem que el GOB en digui alguna cosa.
l No s'acaba de donar preferència pressupostària en si s'han de mantenir els camins ja existents (cosa assenyada), o en fer-ne de nous. El sentit comú apel·laria pel primer...
l Tampoc es parla específicament de la necessitat de tancament per bestiar. Tan sols a l'article 36 es passa de puntetes sobre el tema. Qüestió molt coneguda a Tramuntana, on els caps solen ser a lloure.
l Certament, els acords amb les finques privades hi és reflectit. Però també la declaració d'utilitat pública... S'hauria de concretar molt més fins on pot arribar aquesta a la propera tramitació parlamentària. No queda massa clar, si se'm permet.
l La llei no parla si autoritza o no activitats esportives als Camins sotmesos a jurisdicció. Concretar aquesta qüestió en el proper debat és de caixó, car queda massa vague i donat a múltiples interpretacions.
l Una de les coses més clares que es reflecteixen són les possibles multes: malament si el que més clar queda de és la via coercitiva.
Era necessària aquesta llei? D'entrada, sembla consagrar l'Illa de Mallorca com a un extens parc temàtic senderista, introduint-hi endemés els ciclistes de muntanya, que pel seu tipus de lleure no es conformaran amb anar per una ruta marcada, ni molt menys.
Per tant, ve la segona gran pregunta: per a qui està feta i redactada, la Llei de Camins? Pels mallorquins i mallorquines o pels grans operadors que han anat fent de l'illa un immens Runner Paradise? Escric la frase en anglès, car ja l'he vista publicitada així...
Ja per acabar, l'escrit sembla anar encaminat també a l'extinció de la caça. A ningú se li escapa que com més vies pedànies a muntanya hi hagin, menys hectàrees hàbils hi hauran per a tal esport. Els animalistes poden estar contents. Les cabres, també: la seva colonització de la Falca Verda pot ser un fet en qüestió de molt poc temps.
Espero que el seny imperi al Parlament balear, perquè molt sincerament: del debat previ, en dubto tant com de la rendibilitat dels nostres garrovers.
* Propietari i explotador agrícola
