05 de octubre de 2017
05.10.2017
Tribuna

Pèssima gestió del sistema dunar des Trenc

04.10.2017 | 21:55
Pèssima gestió del sistema dunar des Trenc

D'ençà que no hi són els "xiringuitos", el sistema dunar des Trenc ha estat ben "perfumat". Des d'inici de temporada hi han anat apareixent i acumulant-se petits caramullets pudents, arrebossats d'arena i acompanyats de multitud de paperets blancs bruts, cosa que ha provocat una proliferació de la població entomològica autòctona i el conseqüent augment de molèsties als propis visitants.

La platja des Trenc de Campos ( sensu lato arenals de sa Ràpita, ses Covetes, es Trenc i ets Estanys) ha estat tota la temporada sense cap tipus d'escusats públics on els visitants d'aquesta zona natural poguessin efectuar les seves deposicions fisiològiques. La falta de serveis sanitaris ha fet que aquestes acabessin al mar o sobre l'arena de les dunes. Tenint en compte que més 3.000 persones acudeixen diàriament a aquestes platges y que la temporada dura uns 180 dies, ja podeu fer comptes, a una sola deposició per dia i persona, són més de 500.000 deposicions sobre el cordó dunar.


Ja no es tracta ja d'una simple qüestió de protecció del patrimoni natural, sinó també d'un clar problema d'higiene i sanitat pública. No podem obviar que el turisme de sol i platja ha prosperat sobre els sistemes platja-duna i que les platges constitueixen un dels actius ambientals més importants dels recursos costaners, convertint-se en les últimes dècades en un dels pilars bàsics de l'economia turística.

Un dels criteris importants per a una gestió sostenible del sistema platja-duna es basa en la consideració sistema dunar i de la platja en el seu conjunt. El denominat Informe metadona (Rodríguez-Perea et al., 2000), proposava la utilització de mesures basades en criteris geomorfològics, fonamentalment en la instal·lació de trampes d'interferència eòlica, manteniment de les bermes vegetals de Posidonia oceanica sobre la platja i l'ús de la neteja manual enfront de la mecànica.

En base a l'esmentat informe, en els últims anys, s'ha invertit la tendència en la gestió del litoral, tenint com a objectiu prioritari la recuperació i manteniment del sistema platja-duna, deixant un poc de banda la preocupació sobre les normes bàsiques d'higiene, neteja i dotació de serveis.


L'eliminació dels xiringuitos des Trenc s'ha traduït en un continu anar i venir de persones a fer les seves necessitat sobre les dunes, amb el consegüent augment (quantitatiu i qualitatiu) de caminets i el ràpid deteriorament de les morfologies dunars i la vegetació associada en la zona del primer cordó dunar ( foredune), justament la més sensible i fràgil de tot el sistema platja-duna (Brown i McLachlan, 1990).

I és que, en el cas des Trenc, s'han tingut presents els factors ecològics i biològics més immediats, però per part de l'administració gestora s'ha oblidat completament el factor social higiènic-sanitari que, de no ser tractat, com veiem, pot "retroalimentar" la degradació del propi sistema natural. A més aquí caldria afegir l'efecte negatiu que la imatge mediàtica pot tenir.

Fa poc un estudi publicat per investigadors de la UIB (Mir-Gual et al., 2012) defensava textualment que, a les regions amb un potencial turístic important, el factor antròpic com a modificador de l'espai litoral ha de ser destacat; per a la qual cosa, la gestió de la franja litoral portada a terme per iniciativa dels poders públics, ha d'estar subordinada tant a l'existència d'orientacions apropiades, com a la voluntat i valentia política per passar a l'acció. Màxima que està clar que, en el cas des Trenc, l'administració competent no ha aplicat.

Al final de la temporada els resultats i conseqüències són evidents. Envers de protecció i conservació s'haurà aconseguit un major embrutiment i deteriorament antròpic del sistema dunar.

*Doctor en Geografia

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!