Història viva. A Mallorca queden poques finques que mantenguin la fesomia de temps passats: quan la possessió era una unitat territorial, social i econòmica per ella mateixa. Les parcel·lacions, la urbanització i l´abandonament agrari de moltes d´elles fa que les explotacions actives cobrin encara més valor. Conservar-les és conservar la cultura i la identitat i mantenir la seva viabilitat econòmica al llarg del temps. Santacirga ja era citada fa més de 800 anys. És la possessió on va néixer i créixer mossèn Alcover i no una simple "explanada" on s´hi pugui instal·lar qualsevol cosa.

Un projecte de mida continental. Una multinacional alemanya vol instal·lar-hi 250.000 panells solars que ocuparien 92 hectàrees. Es tracta del parc solar més gran mai projectat a Mallorca. Aquesta superfície és equivalent, per exemple, al cas antic de Palma, a més de la meitat del nucli de Manacor i és tres vegades més gran que pobles com Montuïri. Davant l´allau de crítiques, els promotors proposen ara una rebaixa, que creiem insuficient, de fins a seixanta hectàrees. Deim sí a les energies alternatives, però també deim sí a la terra, a preservar l´escala insular i a un canvi de model energètic respectuós amb el territori.

Energia "neta" per seguir embrutant? Per molts megawats (cinquanta) que generi aquest parc no resoldrà el gran problema de Mallorca: l´excessiu creixement urbanístic i turístic. A Mallorca ja hi ha prop de dos milions de places i el Pla Territorial permet construir-ne dos milions més. Quina superfície verge s´ha de sacrificar per generar energia "neta" per quatre milions de places? La política energètica no pot obviar una cosa tan bàsica. És imprescindible eliminar aquests excessos, garantir l´accés a recursos tan bàsics com l´aigua i no deteriorar més la qualitat de vida de la gent.

Fuel, carbó, gas, nuclear, residus... Els nous parcs solars no vénen per substituir cap de les energies contaminants que ja usam. El Govern no preveu deixar d´importar carbó de Sud-àfrica, s´està construïnt un gasoducte, es cremen residus a Son Reus... L´energia "verda" arriba per cremar més territori?

Paisatge. El paisatge és un recurs més. En el cas de Santacirga i el Cap Blanc (on es preveu un altre megaparc) el sacrifici de paisatge de gran valor ecològic no està justificat, per molt que els promotors presentin mesures dirigides a "que no es vegi tant". Mallorca té més de 275 km2 completament urbanitzats i enormes superfícies on posar plaques sense espenyar res.

Terra productiva. Parlar de Santacirga és parlar de terra fèrtil, terra que ha alimentat el nostre poble milers d´anys. Queden poques planes agràries d´aquesta extensió amb terra profunda i de gran capacitat productiva. El rendiment cerealístic mitjà indica que el blat en règim de secà aproximat que es deixaria de produir els 25 anys vinents és de més de sis milions de tones o vuit milions de tones de civada. A Santacirga els cereals es fan per reguiu i els rendiments podrien acostar-se als 3.500 kilograms això suposaria rendiments pròxims a les vuit milions de tones de blat en els 25 anys vinents. De quin lloc del món s´haurà d´importar tot aquest cereal i quin cost energètic tendrà? A més, la Llei Agrària estableix a l´article 106 que la producció d´energia a partir de fonts renovables amb ocupació major a quatre ha s´ha d´ubicar en terrenys de baixa productivitat, marginals o degradats.

Sobirania alimentària. La productivitat d´aquests llocs és de gran importància com també el valor dels serveis ambientals que presten. La infiltració d´aigua de pluja, la capacitat de reciclatge de nutrients, la presència de microorganismes que ofereixen fertilitat etc, no es tenen presents per part de l´empresa ni el govern. Si l´economia ambiental calculàs el valor monetari d´aquesta zona, seguiria tenint vocació agrària.

Fertilitat i fauna. Segons l´economia ecològica el valor de béns com la terra fèrtil i les espècies és incommensurable i per això els hauríem de conservar "per se". Fan falta entre 100 i 2.500 anys per formar 2,5 centímetres de terra fèrtil. A més a més, l´agricultura és indispensable per mantenir una estructura territorial eficient i conservar la biodiversitat. Els valors faunístics de la zona tampoc s´han valorat. Els aucells associats a cultius són els que han patit les regressions més importants a tota Europa. Juies, cucullades, xebel·lins, aloves... són espècies presents a la zona i estan incloses a directives i lleis que les protegeixen.

Per tot plegat deim no al megaparc de Santacirga. Sí a les energies netes, però no a qualsevol preu ni a qualsevol lloc.