El Consell de Mallorca ha establert un full de ruta per impulsar un museu marítim. Les distintes institucions implicades han creat o crearan una comissió perquè aquest projecte arribi a bon port. En el termini d'un mes se presentarà l'esmentat full de ruta perquè el museu marítim sigui una realitat. Ja era hora que un projecte tan cabdal per a una societat que històricament ha viscut en un escenari envoltat per la mar tingui un espai adient per a mostrar la riquesa i la història que aquest fet geogràfic ha comportat per a la societat illenca. Resulta incomprensible que d'ençà que es declarà definitivament tancat el Museu Marítim 1972 instal·lat vint i un anys abans a l'edifici del Consolat de Mar, els mallorquins i els visitants vinents d'altres països, no hàgim pogut gaudir d'un espai adient on mostrar i preservar tot el nostre patrimoni històric relacionat amb la marina, patrimoni que, certament, no és escàs.
El fet resulta més incomprensible si es té en compte el protagonisme que la mar ha tingut sobre els distints pobles i cultures que des del III mil·leni abans de Crist han ocupat l'illa. Una terra castigada per una meteorologia poc generosa des del punt de vista dels rendiments agraris ha obligat els mallorquins, des d'antic, a mirar la mar com un camí d'esperança i d'oportunitats que calia transitar i dominar en la mesura que la tecnologia naval avançava. Per a molts d'illencs, no conformes en una vida marcada per la penúria, no hi havia mes alternativa que anar a cercar, a altres indrets de la geografia mediterrània i atlàntica, la riquesa que la terra els negava. Altrament, l'arxipèlag per la seva ubicació geoestratègica, no solament esdevenia una frontera física (en l'accepció geogràfica del mot), també culturalment especialment des del caire religiós ja que es presentava com una avançada de dos móns antagònics: la cristiandat i l'Islam.
No és difícil imaginar, doncs, que, a més de les dificultats per a subsistir, els illencs haguessin de romandre en una mena d'estat d'alerta permanent, a l'aguait de possibles incursions enemigues, incursions que sempre percebien enmig del bell i temut escenari: la mar. La principal font de riquesa de l'economia medieval i moderna mallorquina era el comerç marítim. No és casualitat que Mallorca se convertís en un dels pols més importants de l'expansió mercant mediterrània. A l'illa operaven factors o apoderats, amb la seva seu, llotja i consolat, de les nacions i ciutats mediterrànies més punteres en el tràfic marítim. Tot plegat, amb el temps, hagué de forjar els nostres homes de mar i convertir-los en experts mariners i bons constructors de vaixells.
No serà de més recordar que la més famosa escolà cartogràfica baix-medieval en el món europeu era la mallorquina. Una de les cartes més conegudes, l'anomenat Atles català (1375) obra de Cresques Abraham o Jafudà Cresques, conservat a París i que en els seus sis fulls il·lustra el món conegut a l'època és filla de l'escola cartogràfica mallorquina. Mestres brúixolers i cartògrafs mallorquins eren sol·licitats per gent de mar mercè al renom de què gaudien. Hem exposat uns quants pocs exemples per ponderar la influència de la mar sobre la societat mallorquina.
Des d'Esquerra Republicana de Balears desitjam que aquest full de ruta arribi a bon port (mai més ben dit!). Un centre que al nostre parer, hauria de ser un punt de referència en la investigació de tots els aspectes relacionats amb el medi marí, una font d'informació sobre les nostres tradicions marineres, del nostre ric llegat històric, amb la difusió continuada dels temes d'actualitat relacionats, d'alguna manera, amb la mar (vaixells, exposicions, congressos, biblioteca, instruments vinculats a la navegació, etc.) i, sobretot, com un ens viu capaç de connectar amb la societat i amb la realitat. Esperem, doncs, que aviat es posi la primera pedra per reparar una mancança històrica inexplicable i, així, aconseguir que en breu puguem gaudir d'aquest espai museo-gràfic que expliqui el passat i present marítim de Mallorca.
* Historiador i president d´Esquerra Republicana-Illes
