a un parell de dies que vaig fer una ullada als diferents plans d´estudis del Grau de Magisteri, a les diferents universitats públiques d´Espanya on es poden realitzar aquests estudis. En primer lloc em vaig adonar que no es dóna la mateixa importància a la formació dels mestres en una comunitat autònoma o en una altra i, fins i tot, dins la mateixa comunitat. Dic això, perquè fent un repàs pels plans d´estudis del Grau de Magisteri de les universitats de les diferents comunitats autònomes, l´assignatura del Pràcticum, en unes es fa a segon, tercer i quart curs i, en altres només a tercer i quart. Per exemple, el Pràcticum a les Illes Balears es fa a tercer i quart curs tant a Educació Infantil com a Educació Primària i, a la universitat Autònoma de Barcelona se fa a primer, segon, tercer i quart curs a Educació Infantil i a segon, tercer i quart a Educació Primària. I dins la mateixa comunitat autònoma de Madrid, a la universitat Complutense es fa a segon, tercer i quart i a la Universitat Autònoma a tercer i quart.

A més a més, no té la mateixa càrrega lectiva perquè l´assignatura del Pràcticum en unes universitats compta amb uns crèdits de formació que no són els mateixos per a unes altres. Així a la universitat de les illes Balears el Pràcticum de tercer i quart té 24 crèdits a cada curs i a la universitat Autònoma de Madrid té 18 i 27 crèdits respectivament.

Per què hi ha aquesta diferència a l´hora de fer una assignatura tant important com el Pràcticum, d´un lloc a un altre? Per què hi ha també aquesta diferència en quant al nombre de crèdits d´una universitat a una altra? És que és millor la formació en una comunitat autònoma que en una altra i fins i tot en una universitat que en una altra que estigui més a prop?

Des de la FE-CCOO volem reivindicar que la formació del professorat sigui la mateixa per tots els futurs professors i que l´assignatura del Pràcticum, que implica el contacte amb els alumnes, s´ha de fer des del primer curs. Cal que els futurs mestres entrin dins un aula quan abans millor, encara que sigui d´observadors, perquè puguin decidir si aquests estudis són realment el que ells pensaven i al que es volen dedicar. A més a més, aquesta presa de contacte amb la realitat de les escoles d´Educació Infantil i Primària des del primer curs de la carrera, suposa el millor filtre natural pels futurs mestres que qualsevol altre, i perquè puguin decidir sobre la seva idoneitat pel desenvolupament d´aquesta meravellosa feina. No podem esperar fins al tercer curs del Grau perquè els futurs mestres siguin conscients del que implica fer classe.

Per una altra banda, també he "descobert" que quan se fan els estudis de Magisteri, els alumnes surten amb una menció segons l´especialitzat a la que es vulguin dedicar. Se suposa que amb aquesta menció, el graduat en magisteri s´ha especialitzat en música, educació física, anglès i que per tant pot fer classe d´aquestes assignatures perquè té els suficients conexeiments que estan acreditats per aquest grau. Però no, no en el cas del graduat en magisteri amb la menció d´anglès. Resulta que desprès de fer quatre anys d´estudis amb una menció que en el cas de música i d´educació física te dona dret a fer classe d´aquestes assignatures, en el cas de la menció d´anglès t´has de treure el nivell B2 de l´EOI per poder fer classe d´anglès a un col·legi. Això vol dir que la formació dels mestres amb la menció de música i d´educació física és millor que la dels mestres amb la menció d´anglès?

La FE-CCOO demana, que de la mateixa manera que la formació dels especialistes de música i d´educació física els possibilita fer classe sense haver de fer altres proves externes per demostrar el seu nivell de coneixements, el especialistes d´anglès tenguin una formació que no els obligui a haver de fer la prova que els acrediti un nivell B2 d´anglès.

*Responsable formació de la FE-CCOO Illes Balears