Llegesc el diari tranquil·lament i de sobte m'adon que l'Escola de Música i Dansa de Mallorca ha complit? 40 anys d'existència! No me'n puc avenir, tants d'anys de vida com té la nostra democràcia ensenyant al jovent els nostres balls i tonades tradicionals en un ambient de bulla i sana disbauxa. Per celebrar-ho he acudit a la meva modesta col·lecció de música clàssica i he escollit un CD de Bedrich Smetana, Má Vlast, que podríem traduir més o menys per "el Meu País" o "la Meva Contrada". Perquè no sé a vostès, però a mi l'anomenat ball de bot em remet a una alegria jovenívola, als dies de festa que, quan era al·lot, inundaven les places i carrers del poble amb el soroll del tambor i les xeremies. Llavors els anys passaren i de mica en mica relegàrem aquelles genuïnes manifestacions a la categoria de folklore, enlluernats per modes foranes que venien impregnades d'un aire de modernitat indefugible. Tanmateix el temps posà cada cosa al seu lloc i féu compatibles tradició i avantguarda, com no podia ser d'altra manera. Tal com m'explicà un dia el mestre i amic Francesc Vallcaneres -en Xisco, per als amics-, ni calia entronitzar una ni anatematitzar l'altra: eren, simplement, manifestacions de diferents contexts culturals que podien conviure sense cap problema, i que per tant no s'havia de condemnar una en detriment de l'altra. Per fer-ho més entenedor, em posà un exemple prou didàctic: si apel·lam als conceptes popular i tradicional, tan reivindicats en l'argot de la cultura, allò popular seria una hamburguesa o un kebap, mentre que allò tradicional seria un cocarroi o una panada.
L'Escola de Música i Dansa de Mallorca s'ha dedicat, doncs, a l'ensenyament i difusió del ball i la música tradicional. No debades el seu actual director, Gabriel Frontera, va recordar emotivament el fundador de l'Escola, Bartomeu Enseñat, durant el dinar que el passat vuit de novembre congregà un centenar llarg de persones a la Granja d'Esporles. Frontera destacà la formidable tasca d'Ensenyat, a qui assenyalà com a responsable de la recuperació i conservació del ball tal com el coneixem avui en dia. A la foto de família del dinar, que aparegué als mitjans de comunicació i a les xarxes socials, podem destriar indistintament menuts i gent gran, la qual cosa ja dóna una idea del recorregut generacional de l'Escola al llarg d'aquests 40 d'anys. Al seu costat han sorgit innombrables colles i agrupacions, algunes de vida efímera i altres que han perdurat en el temps. Disputes a part, que sempre n'hi ha hagudes i que d'alguna manera són inevitables, totes elles han contribuït a conservar i difondre un patrimoni ancestral i divers que han exhibit en revetles i festes populars de tota mena.
És realment un plaer veure com persones de tota casta i condició surten a rotlo per ballar boleros, jotes, copeos i altres peces pròpies del repertori de la nostra música tradicional. Es tracta de danses summament vitenques i engrescadores, i que al meu parer desmunten el tòpic que som un poble més aviat fat i avorrit. A poc que els observem de prop, els moviments i les evolucions inherents al ball de bot són d'una sensualitat remarcable, àdhuc atrevida. A penes engegats els primers compassos de la música, l'atmosfera s'omple d'una gràcia lleugera i despreocupada on només té cabuda el moviment, traduït en forma de festeig o de subtil provocació, uns trets inequívocs del nostre ADN illenc. De tot això, segurament, en té bona part de culpa l'Escola i el seu mestratge, del qual enguany se celebren aquests quaranta esponerosos i eixerits anys.
Segurament hauríem de gratar ferm, per trobar una empresa cultural a les Illes amb tal bagatge a l'esquena. Llarga vida, doncs, als professors i alumnes de l'Escola de Música i Dansa de Mallorca. Que la seva trajectòria sigui com la lletra d'aquella Jota marinera tantes vegades cantada pels seus integrants, però no per això menys sentida i amarada del seny i la raó d'un poble que ha sabut veure en el ball i en la festa la voluntat de fer perviure unes tradicions que van més enllà de l'esbarjo o del simple divertiment:
Qui s'enamora no es cansa
si viu amb l'opinió
que després d'una maror
sol venir una bonança.
* President de Homes per la Igualtat Mallorca
