Els passats 3 i 4 d´abril la nostra associació, juntament amb la federació espanyola i l´associació europea de directors, vàrem organitzar el congrés "El paradigma plurilingüe", les conclusions del qual es poden llegir a la nostra web. La iniciativa d´aquest esdeveniment va sorgir de la necessitat de disposar de pautes i orientacions sobre com introduir la tercera llengua en el nostre sistema. Les recomanacions dels experts coincideixen plenament amb les aportacions que els directius hem fet al llarg de la tramitació del decret de tractament integrat de llengües i la seva posterior implantació. No està de més dir que els responsables polítics de l´administració educativa no han volgut admetre cap ni una de les nostres consideracions.

Ara el repte és com implementar una política lingüística que doni resposta a les necessitats d´una societat que ja és plurilingüe. Les aportacions que, com a directius, proposam per a la construcció del nou paradigma es fonamenten en la pedagogia i la gestió dels centres educatius. Amb això volem dir que parlam com a coneixedors del sistema i de les seves fortaleses i debilitats, i com a inspiradors de polítiques que ens permetin fer de les llengües un actiu per a cada un dels nostres centres.

No es tracta ara d´insistir en com fer la introducció de la tercera llengua, sinó en com intervenir sobre el nostre ecosistema lingüístic de futur per tal que, sense deixar de ser sostenible, sigui integrador i reconeixedor del català com a llengua de cohesió com ha fet fins ara. Això vol dir que l´ecosistema ha de vetlar per la presència de les diferents llengües de l´escola i el que és més important, l´ecosistema s´ha d´encarregar d´integrar-les. En relació a les dues llengües oficials, ja fa una trentena d´anys que el sistema s´encarrega que tota la població escolar de les Illes Balears sigui bilingüe; uns ho som des que nasquérem i altres hi tornen quan passen per l´escola. Ara bé, que els individus parlin dues o més llengües no és garantia que tenguin una consciència de parlant plurilingüe, sinó que també hi hem d´afegir qualitats cognitives, culturals i psíquiques que fan dels individus persones competents socioculturalment i interculturalment.

Així, doncs, no parlam sols de llengües en el sentit acadèmic, sinó d´actituds lingüístiques, que és el mateix que dir d´actituds cíviques que creen solidaritat i cohesió social, dos valors que des dels centres educatius ens esforçam a transmetre i que són propis de les societats democràtiques. Així, doncs, la integració de les llengües „sobretot de les dues llengües oficials„ dins el sistema no consisteix tan sols a organitzar la didàctica de dues llengües romàniques en contacte, sinó d´educar una consciència plurilingüe en què les llengües ja no estan lligades a una única identitat lingüística. En la conformació d´aquesta consciència, els catalanoparlants anam avançats en relació a altres comunitats monolingües perquè ja fa trenta anys que practicam un bilingüisme inclusiu que ens proporciona resultats similars en les dues llengües oficials i, sobretot, ens proporciona cohesió social.

L´escola ha fet un servei extraordinari a la creació de l´ecosistema lingüístic al qual ens hem referit. Fa trenta anys no podíem parlar així. Ara la situació és nova, el món s´ha fet petit i els nostres joves hauran de compartir el planeta amb gent d´altres llengües i cultures. Si la situació és nova, la resposta ha de ser nova, no pot ser la mateixa de sempre i passa per fer propostes metodològiques i didàctiques d´integració lingüística. Ara bé, aquesta nova resposta no es pot elaborar des de la imposició dels butlletins oficials. Ha de cercar el consens social, com sempre s´havia fet a les Illes Balears. Precisament, la nostra associació està fent feina en una proposta de pacte per a l´educació que inclogui, també, un model de política lingüística que parteixi del coneixement de la nostra realitat i trobi respostes consensuades per resoldre les tensions inherents de les comunitats lingüístiques plurilingües.