Si tot és susceptible d´empitjorar, la política educativa que duen a terme el Ministeri d´Educació i la Conselleria d´Educació, n´és una prova evident que "el pitjor sempre estar per arribar" i així és. Hem iniciat un any acadèmic 2012-2013 com no s'havia iniciat mai: reducció significativa del nombre de professorat, especialment en Secundària, aules massificades en totes les etapes educatives, supressió del programa d'educació infantil 0-3 anys (EDUCA3), de beques de llibres de text, de beques de menjador, del programa Campus d'Excel·lència Internacional, amenaces de supressió de transport escolar, pujades d'IVA en material escolar i taxes universitàries, disminució de les inversions en les TICs i supressió progressiva de programes d´atenció a la diversitat i una minva dels drets del professorat.

Estam davant d'un atac sense precedents a l'Educació, especialment a la pública de qualitat, garant de la equitat i igualtat d'oportunitats. Després de la universalització a l'accés a l'educació, després de generalitzar-la entre la població de 3 a 16 anys, després d'incrementar el nombre d'estudiants d'educació superior, estam vivint una etapa de recessió educativa: un govern que vol acabar amb un dels instruments per afavorir la cohesió i la integració social. I de fet, les dades ho confirmen: el pes de la inversió pública en educació va arribar al 2009 al nivell dels països del nostre voltant per primera vegada a la nostra història, el 5% del PIB, però en el 2014 està previst un descens en inversió fins al 3,9% a nivell de 1980.

I ja en el document base del Pacte Polític per l'Educació, el govern del PP argumenta aquest descens: a partir de cert nivell d'inversió, més doblers no es transforma necessàriament en millors resultats educatius. Se tracta d´un argument que la única cosa que vol justificar són les retallades en educació. És evident que els doblers en educació no és la única condició per a millorar els resultats, però és una condició necessària. Tanmateix el que sí està demostrat és que la disminució de la inversió educativa atempta de forma clara a la millora de l´educació, a la seva qualitat i a la justícia educativa.

Però el Govern del Partit Popular sap perfectament que aquestes mesures esmentades no eren suficients per arribar als seus objectius finals: possibilitar una dualització educativa i social, crear una xarxa de centres públics de diferents categories, retorn al vell elitisme educatiu de sempre. I sí, el pitjor ha arribat: l´ avantprojecte de LOMCE, una nova normativa educativa per a aconseguir els seus fins ideològics i polítics. Una nova norma educativa, incapaç de donar resposta a les necessitats, a les demandes que la societat del segle XXI exigeix per a fer una ciutadania formada i crítica, capaç d´esser el protagonista cívic de la societat de la globalització.

Els socialistes ens oposam a aquesta nova normativa per diverses raons: perquè és una llei innecessària, perquè és una llei que amaga els problemes reals de l´educació, que no impulsa la participació de la comunitat educativa en el debat sobre la llei, que no possibilita el consens polític, social i educatiu, que no incorpora cap tipus de memòria econòmica. Una llei que recentralitza les competències educatives, que margina l´educació en valors i pretén l´ impuls de les matèries instrumentals amb l´ objectiu de PISA, que margina les humanitats, que possibilita la segregació a través de les diverses avaluacions a primària, a secundària o batxillerat, que polititza de forma innecessària l´ ensenyament i l´aprenentatge de les llengües. També impulsa la realització de rankings educatius, possibilita la creació d´itineraris a la ESO rígids i segregadors, dissenya una formació professional que relega a un segon nivell i no li atorga l´estatus professional i acadèmic necessari, possibilita la subvenció pública dels centres d´educació diferenciada, i regula, de forma deficient, l´ autonomia dels centres i la professionalització de la funció directiva. Una norma que desregula, de forma perillosa, el trasllat de professorat, que relega els Consells escolars a òrgans sense funcions, que possibilita, amb la desaparició de la selectivitat i que les universitats facin proves d´entrada a les mateixes, l´existència de noves discriminacions socials, acadèmiques i territorials, .... I així podríem seguir en relació a una Llei innecessària, una llei elitista, segregadora i que no pretén una ciutadania formada pels reptes que el nou segle ens planteja a tots.

Per tot això, el PSIB-PSOE reclama del Govern d´Espanya l´apertura de negociacions sobre aquesta normativa educativa que impliqui als grups parlamentaris, a les comunitats autònomes, a tots els agents de la comunitat educativa i a la societat en general. La resolució dels problemes educatius només se pot dur a terme a través de la participació de tots els sectors afectats, si es vol una política educativa de continuïtat i que generi confiança a la ciutadania i a la comunitat educativa i que millori la qualitat i l´equitat educativa. No anar per aquest camí del diàleg i de l´acord, és apostar pel conflicte i per la no resolució dels problemes que té plantejats el nostre sistema educatiu. Un altre camí equivocat del Govern del Partit Popular. Els socialistes apostam, ara i aquí, pel camí de la negociació, de l´acord i de la participació educativa. Aquest és el camí millor per a l´educació.