A tota la Unió Europea es demana als funcionaris encarregats de fer complir la llei que mantenguin l´ordre públic durant les manifestacions. Malauradament, no sempre els seus mètodes respecten les normes internacionals. A Espanya, Grècia i Romania, Amnistia Internacional ha documentat casos d´ús excessiu de la força, ús indegut de material antidisturbi, obstrucció a l´assistència mèdica i detenció arbitrària. En molts de casos, els agents han colpejat reiteradament amb porres a manifestants pacífics, inclús al cap i al coll, causant greus lesions. A pesar de la crida a les autoritats d´aquests països, les violacions de drets humans persisteixen.
Moltes d´aquestes manifestacions s´han organitzat en resposta a les recents mesures d´austeritat dels governs, i durant elles, hi ha hagut freqüents denúncies d´ús excessiu de la força i maltractaments, comesos pels "antidisturbis", a pesar de que la majoria dels participants estaven exercint pacíficament el seu dret de reunió. És cert que l´actuació policial pot resultar complicada, i que per vetllar per l´ordre i impedir que es cometin delictes, la policia ha de fer ús de la força. Però sempre respectant el dret internacional, que salvaguarda el dret de reunió i la llibertat d´expressió.
De fet, el paper dels funcionaris encarregats de fer complir la llei és facilitar les reunions pacífiques; protegir-les de grups més petits o individus violents; calmar les situacions tenses; minimitzar els danys, protegint les persones alienes del que està succeint, fer ús de la força només en la mesura necessària quan els altres mitjans no han estat efectius; i rendir comptes davant la ciutadania i el poder judicial.
En canvi, hi ha hagut freqüents denúncies d´ús indegut de la força, quan els manifestants no oposaven resistència o suposaven cap risc per a l´ordre públic, i les imatges en són un bon testimoni. En alguns casos, els destinataris d´aquesta violència injustificada han estat els propis periodistes que cobrien les manifestacions. En els més greus, s´ha obstaculitzat l´atenció mèdica dels ferits en els disturbis, com va ser el cas de Angeliki Koutsoubou. A més, l´ús d´armes "menys letals", com bales de goma i d´impacte han provocat greus lesions pel seu ús dolós, en ser disparades cap a parts vitals del cos o a curta distància.
En molts de casos, les investigacions de les denúncies presentades contra els agents presumptament responsables de les violacions de drets humans no han estat exhaustives, imparcials ni efectives, i en altres, ni tan sols s´ha obert una investigació. Donat que continuen celebrant-se manifestacions, hom pot pensar que, com que no hi ha una major rendició de comptes de la policia, es cometin nous abusos.
És urgent i imprescindible que les autoritats competents adoptin les mesures necessàries per impedir l´ús excessiu de la força i altres violacions de drets humans per part dels funcionaris encarregats de fer complir la llei a les manifestacions, complir les obligacions internacionals, garantir que es duen a terme i àgilment investigacions exhaustives, imparcials i efectives sobre totes les denúncies contra la policia, garantir que s´inicien procediments disciplinaris (i si procedeix, penals) i proporcionar reparació adequada a les víctimes d´aquests abusos i maltractaments.
I per començar, caldria que la qualsevol funcionari dugués ben visible el seu número de placa.
