24 de enero de 2012
24.01.2012
Tribuna

Turisme: Crisi i oportunitat. Reflexions sobre les sensacions turístiques

24.01.2012 | 07:50
Quan ens posam en pla analític, molts coincidirem en que ens trobam en una època de transició a on el primer és ser capaços d´aclarir quines són les noves prioritats de futur, quins han estat els sectors de més pes i de quina manera es relacionen amb els altres sectors, i com s´han de re conduir, potenciar, ajudar... els sectors "de sortida" una vegada tinguéssim clars els objectius.
Turisme. Sembla que tenim un cervell amb cucales posades i només ens surt la paraula turisme, turisme, turisme! El motor de l´economia insular és el turisme. Sí, ho ha passat a ser els darrers trenta o quaranta anys i pareix que tots els demés giram en torn al turisme. Tots els analistes econòmics coincideixen. Està clar que és el sector més global, més competitiu a nivell mundial. El fet de que tota la resta d´activitats se senti complementària del turisme i que aquest sigui un sector d´abast mundial ens fa considerar-lo prioritari per la nostra economia. Per l´economia de qui? Tenc dubtes.
Amb l´absoluta democratització de la mobilitat de manera que pràcticament qualsevol persona del primer món es desplaça amb preus irrisoris (també tenc dubtes, no sé si al final aquest fet és més dolent que bo), i la seva coincidència amb l´explosió demogràfica de la segona part del segle XX va sorgir el turisme de masses.
Abans d´aquesta facilitat per viatjar el turisme a Mallorca era de qualitat, és a dir, venia poca gent i la que venia tenia d´entrada un elevat poder adquisitiu i un cert nivell cultural. El turisme era exclusiu de les classes high society. La inquietud d´alguns d´aquests promocionà intervencions "turístiques" en el paisatge natural de l´illa amb el clar objectiu de gaudir d´aquest paisatge: El propi arxiduc Lluís Salvador, que volia que els seus convidats poguessin gaudir de les meravelles de la Serra; o l´argentí Alan Diehl, promotor de l´hotel Formentor, poeta amant de les arts, de la bellesa, del paisatge, de la vida, de la cultura. Pels anys 20 trià Formentor, un lloc incomunicat però naturalment meravellós que congregaria grans creadors, artistes, personalitats del segle... per "debatre, compartir, descansar, o simplement viure en un context únic, privilegiat, clarament dotat per que mostrassin i es trobassin amb el millor d´ells mateixos". El seu projecte agafava el paisatge com un capital a preservar, a respectar, clau per la rendibilitat de la seva idea turística.

Pels anys seixanta ens haguérem d´inventar nous tipus d´edifici "turístic": Segurament el que millor entengué el concepte de gaudir del paisatge fou l´edifici d´apartaments Ciudad Blanca de Sáenz de Oíza, organitzat com una grada de terrasses al davant de la badia d´Alcúdia, a on pràcticament 50% és interior i 50% terrassa. Després la "xampinyonera" explotà i la "balearització" esdevingué ja un reconegut mal model.
Però, què és el turisme? És la migració temporal de persones per qualsevol motiu, exclòs el motiu de supervivència. Avui podem sintetitzar que hi ha turisme d´oci (sol i platja, esports...), de cultura (patrimoni, gastronomia, esdeveniments culturals, costums...), i de negoci (fires, convencions...). El millor seria una combinació dels tres, que de forma "natural" desestacionalitzaria i podria fins i tot evitar el col·lapse estiuenc.
Hi ha un quart tipus de turisme, el ciber turisme. No m´invent res, fa anys que en fan pel·lícules. Segur que és un negoci "turístic" de futur. A lo millor crema el cervell però des del punt de vista de mobilitat i preus sembla molt "sostenible".
Però, què ve a fer un turista a Mallorca? Que volem que vingui a fer un turista a Mallorca? Què pot fer un turista a Mallorca? Quin sentit té magnificar les instal·lacions hoteleres? Som els fenicis del turisme o no?
Hauria estat important que l´empresari turístic hagués localitzat la seva empresa, que ara és erròniament declarada d´interès general, traduint bona part dels seus ingressos en inversió local. Això és creure en les possibilitats del lloc! Ara, després de vint anys d´empobriment turístic, em sembla que no tenen cap credibilitat, menys defensant un model d´edifici aglutinador, tancat.
En el fons de tot, el que ens mou per a fer turisme és la vivència de noves sensacions, és l´actitud emocional, emocionant, les ganes "de viure". Una cosa és evident, les emocions es troben en la natura de l´illa, en la seva història, en la seva gastronomia... i no en els edificis turístics. Com diantre tant polítics com hotelers s´empernen a encasellar el turista dins els seus edificis? Què és això de "hotel total"? Això no té res d´emocionant, i es clar, ve el perfil de gent que ve! A més a més només gaudeixen del turisme, del fet turístic, un quants. Però, de qui és el paisatge mallorquí, la seva història...? Home, de tots!
Mallorca és un gran spa sensorial, és un greu error voler tancar el turista dins el complex hoteler, és una fal·làcia, és un engany al turista! Mallorca és un "gran hotel" metropolità en sí mateixa. Què hi ha de l´eno-turisme, de l´agro-turisme, del gastro-turisme, del garriga-turisme, del topo-turisme, del pesca-turisme, de l´acqua-turisme, del aero-turisme, del cova-turisme, del poble-turisme, del festa-turisme, de l´expo-turisme, del ciber-turisme...?
Jo per un bon vi, una vermada, una cata, unes costelletes de me, un arròs brut, una llonganissa torrada, una ensaïmada; viatjaria. Jo per una alenada de garriga, una passejada per una torrentera, una caminada pel camí dels presos, per anar a fer sa fluixa o els calamars, per caçar estornells; viatjaria. Jo per veure Mallorca en globus, per volar amb avioneta, per anar a ses festes de Sant Joan o de Sant Antoni o de Sant Bartomeu o de Sant... viatjaria. Jo per veure la Seu, Sa Llotja, el Castell de Bellver, ses canteres de marès, Sa foradada, Formentor, ses Coves, Cabrera, Formentera, el taller Miró; viatjaria. Jo per anar dins un hotel no viatjaria.

Segurament a l´empresari hoteler de sol i platja (aglutinador de masses) li fa por la liberalització o democratització del fet turístic, una democratització evident. Tots els àmbits empresarials i culturals mallorquins poden i volen tractar amb el turista, però hem de vendre lo que som, lo que és Mallorca: Aquella magnífica idea d´Alan Diehl, el mite turístic de l´illa, mite que malgrat tot encara perdura: Every day is Sunday in Mallorca.
Estic totalment d´acord amb l´exposició de motius de l´esborrany de llei turística; estic gairebé en total desacord amb el seu desenvolupament a on interpret una nova voluntat "balearitzadora"; i crec que en Guillem Ferrer té raó pura quan afirma que "no necessitam hotels verds, sinó arbres, boscs, i camps cultivats".
A qui creieu que ha d´ajudar el legislador en matèria de turisme? Quin és l´abast del turisme? Com és capaç el legislador de desmerèixer tot això pel que viatjaríem en favor de l´edifici hoteler? Que pot dir l´empresari hoteler en qualitat turística a Mallorca? Inversió en paisatge, en cultura, en oficis, en agri-cultura.
Aquest estadi de crisi ens hauria de servir de sementer per noves oportunitats, oportunitat de canviar la sistemàtica turística, oportunitat per re valoritzar el paisatge, oportunitat per "re construir" Mallorca sense urbanitzar-la... en definitiva, oportunitat per innovar arquitectura, construïda o no.

A la memòria de Bernat Pomar Pomar, mestre de mestres, autèntic arquitecte de sensacions. Qui el va conèixer el va estimar.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!