31D: Festa de l'estemdard

El passat 14 de desembre la majoria de govern del Consell deixà sense efecte l’acord del 2016 que declarava el 31D (Festa de l’Estendard) com Diada de Mallorca. Ho argumentaren en una consulta als ajuntaments de l’illa en la qual la majoria es decantaren per traslladar la Diada al 12S (jurament dels Privilegis i Franqueses del Regne per Jaume II). Altres arguments que utilitzaren foren la inconveniència de la data al mig de les festes de Nadal, que es tracta d’una celebració molt localitzada a Palma i que es recorda un fet bèl·lic. L’opció del 12S com a Diada de Mallorca se sustenta, segons la majoria de govern, en uns valors institucionals i democràtics que la fan més adient i que ara no entraré a valorar.

Aquesta discussió sobre si 12S o 31D la tenim des de finals del segle XX i jo sempre m’he decantat pel 31D amb uns arguments que ara tractaré d’exposar.

1 Molt sovint hem dit que la Festa de l’Estendard és la cerimònia civil més antiga d’Europa. La tenim documentada des del 1276, encara que molt probablement ja es va celebrar el 1230. Ara bé, que sigui tan antiga no és el que vull destacar. El que consider de més valor d’aquesta celebració és que al llarg dels segles els pobladors d’aquesta illa li han donat significat religiós, dinàstic, nacional, de domini social, de transgressió, de cohesió, de conversió, literari, musical... La Festa de l’Estendard ha estat a mans de la Universitat del Regne, del bisbe, dels monjos, dels col·legis d’oficis, dels gremis, dels senyors, dels regidors, dels laics, de les organitzacions polítiques, de les associacions i, evidentment, dins la Festa de l’Estendard s’hi han donat els conflictes que són inherents a qualsevol societat.

Amb això vull dir que la Festa s’ha adaptat als temps i ha perviscut adoptant diferents tipus de memòria: la fundadora, la mutable, la patrimonial, la institucional i la ciutadana.

Fotos | Estendard 2023: El arquitecto Carlos García-Delgado recuerda la Palma del año 1229 en el pregón

Ver galería

2 La Festa de l’Estendard no és una celebració exclusiva de Palma tot i que els escenaris principals han estat les murades i la plaça de Cort. I també la Seu, el Sindicat, la porta de Sant Antoni, la porta Pintada Vella (Santa Margalida), la Pintada Nova (plaça Espanya) i l’església de Sant Miquel. Tot i així, la Universitat convidava cada any els joglars dels pobles a assistir-hi en representació del seu lloc d’origen i sobretot perquè en tornar als pobles poguessin recontar com havia anat la celebració d’aquell any. A més, en aquestes dates es feien representacions d’una obra de teatre (La Presa) a les places dels pobles de la qual ens ha arribat la versió del segle XVII en català i una altra versió en castellà notablement transformada, més còmica. Aquesta es va representar fins ben entrat el segle XIX.

Ja dins el segle XX, els ferrocarrils de Mallorca organitzaren expedicions per anar a Ciutat el 31D i d’aquí sorgeix la dita d’anar aquest dia a Cort a veure l’home que té tants de nassos com dies té l’any. Amb els mitjans tecnològics i de transport que tenim avui no seria gens difícil traslladar la Festa a tota la geografia insular.

3 Sobre la bel·licisme de la Festa he de dir que certament recorda la presa de la ciutat descrita en el Llibre dels fets. Els detalls bèl·lics es recollien en el Sermó de la Conquista que cada any predicava un franciscà o un dominicà. Ara bé, el cerimonial civil tenia una altra funció que era honorar l’Estendard com fan avui els regidors de l’ajuntament. L’Estendard, la cimera i altres objectes ja perduts representaven el rei, eren els legitimadors del poder civil que ostentaven primer els jurats del Regne i després els regidors de l’ajuntament. La seu institucional del Regne, l’edifici de Cort, era i encara és inici i final de la cerimònia i en la seva façana hi penjava primer una taula gòtica avui perduda que retratava el rei En Jaume que el segle XVII va ser substituïda pel retrat que avui coneixem. És sobre l’Estendard que és el mateix que dir sobre el rei, sobre el poder civil que es construeix la cerimònia.

4 Per últim, fer servir l’argument de la inconveniència de la data per traslladar la Diada al 12S és bastant inconsistent. La Festa no sempre s’ha fet el 31D. En anys de neu, pluges fortes i fred intens, la celebració es va traslladar a dies del gener per poder fer-la amb el lluïment que es mereixia. A més, el 1929 (700 anys de la Conquista) els actes es traslladaren a la setmana del 8 al 15 de setembre moment en el qual es va aprofitar per celebrar un congrés d’història.

Volguem o no hi ha una estreta relació entre la Festa de l’Estendard i la història de Mallorca del segle XIII ençà. Cada any, la celebració era una lliçó d’història que s’expressava en els carrers, en les institucions, en les places dels pobles, a la Seu i de vegades ho feia espontàniament. Ja en el segle XIX i fins avui trobam un relat més científic que ens permet destriar nostàlgia i civisme. Repasseu les declaracions de fills adoptius i fills il·lustres que es fan des del 1897 i els pregons que el batle Buchens institucionalitzà el 1977 i trobareu allà un senyal d’esperança cada 31D.