Els pobles de Mallorca líders en cultura, turisme i sostenibilitat

Satisfacció pel reconeixement, agraïment als seus equips i ganes de seguir amb nous projectes. Els batles de Campos, Inca i Santanyí, els tres municipis premiats en la gala Premis Poble de l’Any 2023, van coincidir a acollir d’aquesta manera els distintius atorgats per votació popular i que Prensa Ibérica i Diari de Mallorca van convocar per segon any amb l’objectiu de reconèixer la labor municipal.

La gala de lliurament es va celebrar en el Club Diari de Mallorca dimecres passat i va ser la culminació d’un procés que es va iniciar amb l’elecció dels finalistes per part d’un jurat d’experts, i amb les votacions telemàtiques que van emetre més de 10.000 lectors d’aquesta capçalera.

Els Premis Poble de l’Any es van convocar en tres categories: poble sostenible, a la qual estaven nominats Artà, Campos i Esporles; poble cultural, amb Inca, Pollença i Manacor com a municipis escollits; i poble turístic a la qual optaven Alcúdia, Calvià i Santanyí.

La gala va començar amb l’actuació musical del grup de folk Posidònia que interpretà el tema Margarides. María Jesús Riera, coordinadora del Club Diario de Mallorca, va exercir com a presentadora de l’esdeveniment que va comptar amb el patrocini d’Aqualia. Marisa Goñi, directora de Diario de Mallorca, va ser l’encarregada de donar la benvinguda als assistents recordant els reptes dels municipis de l’illa. Mentre a l’Espanya peninsular s’abandonen els pobles i el camp, tots els municipis de Mallorca experimenten un augment de la població, amb tot el que això comporta: «Es perden els matisos i les particularitats. Tots vosaltres voleu que els vostres pobles siguin vius i atractius, però que conservin la seva identitat i al mateix temps estiguin a l’avantguarda», reflexionà Goñi, incidint en el repte que suposa trobar aquest equilibri.

Antoni Fuster, conseller de presidència del Consell, va protagonitzar l’obertura institucional. Fuster va remarcar l’aposta de progrés dels municipis de l’illa amb iniciatives «que realcen la nostra cultura, fan protagonista la sostenibilitat i lluiten per un turisme de qualitat». El conseller va destacar que els premis hagin posat èmfasi en tres categories «tan importants per aconseguir un correcte desenvolupament de la nostra illa, tres temàtiques que són cultura, turisme responsable i sostenibilitat, tres pilars que el Consell comparteix i que són l’eix central de la nostra feina diària».

LA GALA DE LLIURAMENT DELS PREMIS POBLE DE L’ANY VA COMPTAR AMB EL PATROCINI D’AQUALIA

L’acte va continuar amb un debat sobre municipalitat. El periodista i exdirector de Diario de Mallorca, Joan Riera, va posar damunt la taula algunes de les grans qüestions per resoldre dels ajuntaments de l’illa i que es deriven de l’augment de la població com són l’habitatge, comunicacions i transport i integració dels nouvinguts. Participaren en aquest col·loqui Juan Antonio Amengual, batle de Calvià, Biel Ferragut, batle de sa Pobla; i Jaume Ferriol, batle de Maria de la Salut i president de FELIB. Els tres regidors varen coincidir en qualificar de dura, però molt gratificant l’exercici de la política municipal on els petits detalls són molt importants. Així i tot, en les seves intervencions varen deixar constància de la gran diferència entre els tres municipis que representen. Biel Ferragut va qualificar sa Pobla com a ajuntament ‘low cost’ amb molta dependència de les ajudes de les institucions supramunicipals. Ferragut va posar com a exemple la necessitat de renovar tota la xarxa de distribució d’aigua, amb pèrdues de fins a un 50%.

Mallorca ha experimentat creixements de la població d’entre 25 i 30% en les darreres dues dècades, una dada que Joan Riera va citar per conèixer de quina manera els ajuntaments fan front a aquesta circumstància. Amengual va apuntar que Calvià suma 53.000 habitants censats, però que té 60.000 places hoteleres essent el municipi turístic més gros d’Europa. «Arribam a multiplicar per set la nostra població, això genera una tensió i suposa un repte gestionar-ho per conviure amb harmonia». Amengual va assenyalar que a algunes zones del municipi l’habitatge arriba a preus «inassumibles per a una economia normal» i va assenyalar accions com habitatge protegit, lloguers amb opció de compra o mesures enfocades als joves.

Per la seva banda Ferriol va referir el fenomen que s’havia viscut a Maria de la Salut amb un fort augment de la població, sobre tot de persones mallorquines i espanyoles, entre 2021 i 2022 provocat pels preus més assequibles de l’habitatge. «Ara per ara no hi ha habitatge, no hi ha mercat. Maria necessita créixer en habitatges, però la gent del poble no ho vol i ha creat la plataforma ‘Maria poble petit’». Ferriol va insistir en el fet que és rellevant arribar a un equilibri: «Els pobles no poden quedar estancats». 

En el cas de sa Pobla Ferragut va recordar que els grans fluxos de nova població provenen del Magreb, persones que arriben per fer feina al camp. La manca d’habitatge també és un problema al municipi que en els darrers anys està essent objectiu de compradors europeus de cases antigues. La integració d’aquesta població nouvinguda també és diferent entre els tres municipis que partiparen en la taula rodona. Així, a Calvià, amb residents de més de 25 nacionalitats diferents, Amengual va reconèixer que moltes vegades, els col·lectius de britànics i alemanys «són grups estancs que viuen molt al marge. Els volem atendre, potenciar la nostra cultura i que la coneguin». En el cas de Maria, Ferriol va distingir entre la població d’origen sud-americà, molt integrada, residents europeus «que s’han integrat des del primer dia» i els magrebins que tal vegada tenen més dificultats d’adaptació. En canvi, Ferragut, va destacar la tasca feta des dels centres educatius de sa Pobla que realitza un esforç continu per facilitar l’adaptació. «En aquests dos darrers mesos s’han incorporat 64 nins nous», posà com a exemple Ferragut.

Altres qüestions que centraren el debat foren la importància de posar al dia infraestructures, la gestió de recursos com l’aigua i l’estat de les comunicacions i la xarxa viària. Amengual mencionà els plans de reutilització i regeneració d’aigua de la qual se’n fa ús als hotels i als camps de golf. També destacà la creació de comunitats d’autoconsum energètic en espais públics. Quant al transport públic Amengual va remarcar que hi ha hagut un augment d’usuaris que demanden més freqüències i millores en les connexions.

El batle de Maria va assenyalar que en els darrers deu anys el poble ha pogut estrenar escola, centre de salut, poliesportiu i escoleta. «El nostre principal problema és l’aigua, fa dos anys que estam en alerta», lamentà. Per a Ferriol, el transport públic és una assignatura pendent, sobretot entre els pobles de veïnat. «Per anar a l’hospital d’Inca en bus necessites una hora i quart quan el trajecte és de 15 minuts», digué. Des de sa Pobla Ferragut va constatar que, mentre a l’estiu les connexions amb Alcúdia, Pollença, Muro o Can Picafort estan cobertes; durant l’hivern queden anul·lades. Va remarcar que la xarxa d’aigua, amb una antiguitat de noranta anys, precisa d’inversions milionàries. També va mencionar l’esforç municipal en el manteniment de l’àmplia xarxa de camins rurals.

Per tancar el debat Joan Riera va demanar els batles que formulassin un desig per a l’any 2024. Biel Ferragut va demanar més seguretat per a sa Pobla. El batle de Maria va desitjar que «les institucions supramunicipals ens escoltin.». Finalment, Juan Antonio Amengual va desitjar concòrdia per baixar la tensió tant en les institucions com en el dia a dia dels ciutadans.

Lliurament de premis

La darrera part de l’acte es va centrar en el lliurament dels Premis Poble de l’Any. María Jesús Riera va ser l’encarregada de desvelar els noms dels pobles que per votació popular varen resultar guanyadors. El primer guardó anunciat va ser el de poble sostenible de l’any amb Artà, Campos, i Esporles com a nominats. La seva cura del patrimoni natural, el tractament de residus, el compliment dels ODS o l’educació ambiental van ser aspectes valorats a l’hora d’elegir-los com a candidats. Finalment, les votacions es varen inclinar per Campos i va ser la seva batlessa qui va recollir el premi de mans de Pedro Puigdengoles, delegat territorial a les Balears d’Aqualia. 

Francisca Porquer va voler agrair la feina del seu equip, especialment del regidor de Medi Ambient, Rafel Adrover, directament implicat en la consecució d’aquest premi. La batlessa de Campos va coincidir amb la forta dedicació que demanda la política municipal, una feina que, tanmateix, considera molt satisfactòria. Porquer també va finalitzar la seva intervenció donant l’enhorabona als altres municipis nominats a la categoria, ja que «entre tots feim una Mallorca millor».

Diario de Mallorca i Prensa Ibérica celebren la segona gala dels Premis Poble de l'Any

Ver galería

El premi poble cultural de l’any, amb Inca, Pollença i Manacor com a municipis destacats per la seva implicació en la promoció de la cultura. Manacor, com a referent en les arts escèniques, Pollença amb el seu del prestigiós festival de música i la forta tradició pictòrica i Inca, amb la recuperació del Teatre Principal, varen merèixer estar entre els finalistes. Els lectors es varen decantar en aquest cas per Inca. El premi, entregat per Jaume Ferriol, va ser recollit pel batle Virgili Moreno. «Hem fet molta feina en cultura durant aquests vuit anys i l’entenem com una matèria transversal». També destacà com el Teatre havia esdevingut un revulsiu econòmic, social i cultural al poble i a la comarca.

El darrer guardó lliurat va ser el de poble turístic de l’any. En aquesta categoria havien estat triats Alcúdia, Calvià i Santanyí, tres pobles amb llarga tradició turística, però amb un plantejament molt diferent en la seva oferta. Finalment, va ser Maria Pons, batlessa de Santanyí, qui va pujar a l’escenari a recollir el guardó de mans d’Antoni Fuster, conseller de Presidència del Consell. Santanyí ha destacat per tenir una oferta diferenciada amb atractius naturals com el parc de Mondragó i valors paisatgístics i culturals.

Pons va tenir paraules d’agraïment per a tots els santanyiners «que fan posible que Santanyí sigui un municipi cultural, sostenible i un dels meus guapos del Mediterrani». La batlessa va recordar que l’exigència de la política municipal ve donada perquè «els ajuntaments estan al servei de la gent i els ciutadans fan un esforç molt gros per mantenir-los». Per acabar Pons va destacar la feina de tot l’equip de l’àrea de turisme de l’Ajuntament i del regidor Rafael Batle.

El grup de folk Posidònia va pujar a l’escenari per posar punt final a la gala amb la interpretació de dues cançons del seu repertori: Jota Marinera i Bon Petit Nadal. Acabada l’actuació musical, els assistents varen poder gaudir d’un refrigeri amb productes mallorquins.