Ara fa un any, el 25 de juny de 2021, va entrar en vigor la llei que regula la prestació sanitària de l’eutanàsia. Una d’aquelles lleis que és més que un marc jurídic per la seva transcendència social i perquè aporta i garanteix un nou dret subjectiu: el dret de les persones a decidir quan i com volen morir per fintar el sofriment innecessari per un adeu digne.
La mort forma part de la vida. Morir constitueix l’acte final de la biografia personal de cada ésser humà i, per tant, no pot ser separada d’aquella com si fos una qüestió diferent. Quan una persona plenament lliure i capaç es troba davant una situació vital que, a parer seu, vulnera la seva dignitat i integritat, la vida, entesa com un bé o un dret, s’ha de ponderar a altres drets i béns. Aquests són la integritat física i moral de la persona, la dignitat humana, el valor superior de la llibertat, la llibertat ideològica i de consciència i el dret a la intimitat.
La llei reconeix el dret de tota persona a sol·licitar, de manera autònoma, la prestació d’ajuda per morir, conscient i informada i que es troba en els supòsits de malaltia greu, crònica, invalidant o incurable i que són causa de patiment físic o psíquic intolerables.
La llei és garantista. És una decisió personal que necessita reflexió i claredat d’idees, que s’ha de prendre des de la més absoluta llibertat individual, de manera lliure, informada i mantinguda.
La regulació també estableix el procediment que ha de complir el sistema sanitari i les respostes dels professionals sanitaris davant les necessitats de les persones de manera que la seva voluntat sigui atesa. És oportú recordar que el metge no proposa l’eutanàsia, la decisió és de la persona malalta, però exigeix un acte mèdic. L’objecció de consciència dels professionals sanitaris també està regulada.
La llei garanteix un accés en condicions d’igualtat a la prestació d’ajuda per a morir, per estar inclosa en la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut i tenir finançament públic.
L’Estat Espanyol, mitjançant les comunitats autònomes, només acompanya a la persona que demana la prestació i estableix com satisfer la seva petició. És una qüestió de llibertat personal, ningú està obligat a acollir-s’hi.
Durant aquest primer any, devers 180 persones s’han acollit a Espanya a l’eutanàsia. 22 d’elles han donat òrgans, suposant la realització de 68 trasplantaments.
A les Illes Balears, de les 10 peticions que han tingut una resolució favorable, 8 ja han rebut la prestació. Amb tota normalitat i amb discreció. La majoria a ca seva.
La feina feta des de la Conselleria de Salut i Consum per regular i posar en funcionament la Comissió de Garantia i Avaluació, per establir els protocols, la formació dels professionals i la posada en funcionament ha estat clara i decidida. Una tasca imprescindible, adequada i esforçada per garantir el compliment de la Llei, la protecció de l’autonomia de les persones, així com la feina dels professionals sanitaris. Hem donat una passa endavant.
Regular l’eutanàsia com a nou dret subjectiu i la seva implementació és una realitat. Però continuar amb l’extensió de l’estratègia de cures pal·liatives universal també és una necessitat. És una estratègia complementària i no contradictòria o excloent.
Hem de ser sensibles a la defensa dels drets i les llibertats individuals. Hem d’estar satisfets de la feina feta. Ara estam en millors condicions per acompanyar a la persona en el procés final de la seva vida.
