Punt i final en el Fibwi Palma

Dia 25 de juny del 2020 el president del Imprenta Bahia San Agustín, Guillem Boscana, presentava oficialment un nou projecte per a l’equip de LEB Or basat en una metodologia de treball poc habitual, que en els 38 anys d’història el club mai no havia posat en pràctica, i que s’havia experimentat poques vegades en altres clubs professionals. La bandera d’aquest nou projecte tenia un nom propi de gran prestigi, Pepe Laso, un experimentat entrenador i excel·lent formador de jugadors. Kike Fernández es convertia en la seva mà dreta i havia d’exercir de segon entrenador i de preparador físic. I com a màxim responsable de la banqueta també va ser presentat per sorpresa el tàndem Álex Pérez i Pau Tomàs, dos tècnics amb poca experiència al bàsquet professional, però amb una motxilla carregada d’il·lusió.

Pérez coneixia la nova manera de treballar, que Laso i Fernández representaven. Tomàs s’afegia – home de club – i el mateix president reconeixia que necessitaria un temps d’adaptació a la nova filosofia, però que acabaria encaixant a la perfecció. A tots ens va estranyar en primer lloc que dos preparadors ocupessin el càrrec d’un primer entrenador – fet inusual al bàsquet d’elit – i que a l’hora de dirigir els encontres fessin torns. També que en el discurs del nou ideari es parlés més de la millora individual dels jugadors – tots havien de ser joves i amb moltes ganes de treballar i progressar – que de resultats col·lectius d’equip. De fet, el senyor Laso els matins s’encarregava del perfeccionament individual i els horabaixes Pérez i Tomàs dirigien el treball grupal.

El ‘efecto Uriz’ se diluye frente al Homs Mataró

Entrenar molt y millorar individualment

És innegable que amb bons jugadors es més fàcil fer bàsquet i a categories inferiors de formació els equips que millors jugadors i jugadores tenen són els que a final de temporada disputen els campionats. Ara bé, també va cridar l’atenció que s’arribés a dir que la temporada havia de servir perquè els jugadors prosperessin tant, gràcies a la tasca feta amb aquest nou discurs de treball, que l’any següent poguessin jugar a una categoria superior. Entrenar molt i millorar individualment foren les consignes els primers mesos. Semblava que l’equip i la temporada havien de ser una pista d’enlairament per assolir els jugadors un viatge d’alta volada... Aquella temporada l’equip va donar la cara als play-offs d’ascens i el president la va qualificar amb raó d’excel·lent.

La següent temporada fou la del descens. Pérez i Tomàs havien renovat i durant el curs Kike Fernández abandonà el vaixell. La idea amb alguns canvis seguia essent la mateixa: Laso amb el seu lideratge de millora de jugadors i Álex i Pau amb la mateixa responsabilitat de l’etapa anterior, però amb discrepàncies evidents. Conseqüència: L’equip no va assolir l’objectiu bàsic, el de la permanència.

La 2022-23 tenia un clar objectiu: retornar a la LEB Or. Es rompé el tàndem: Tomàs renovà i Pérez, no. Laso continuava fent la seva tasca. El projecte que havia començat el juny del 2020 aleshores ja havia patit alguns canvis superficials i alguns d’estructurals, però se seguia parlant d’aquella nova metodologia que el primer any va anar acompanyada de bons resultats. L’ascens no es produí.

I la campanya actual ha servit per posar punt i final a una manera poc habitual de treballar en el bàsquet professional – va ser una apostada arriscada del club –, que començà a la LEB Or i que acabà a principis de desembre, a la desena jornada, amb 7 derrotes i 3 victòries, amb l’equip a la LEB Plata i amb la destitució de Pau Tomàs – quina llàstima! – i la partida de Pepe Laso amb més silencis que renou. Punt i final a una etapa.

Per cert, i com que l’actualitat mana, aquest cap de setmana, «más de lo mismo». Els dos representants illencs han sumat una derrota més a la seva deprimida classificació.

Suscríbete para seguir leyendo