Opinió

Ocasió perduda

Pablo González lanza de tres en el Palau d'Esports contra el Sant Antoni

Pablo González lanza de tres en el Palau d'Esports contra el Sant Antoni / IBSA

El Fibwi va deixar escapar una bona ocasió. Si bé és cert que s’enfrontava a un equip sòlid, el Class Bàsquet Sant Antoni, també ho és que els eivissencs van aterrar a Ciutat sense el seu referent interior, Vinicius Da Silva, per motius burocràtics, el sostre de l’equip, un dels seus jugadors més ben valorats i màxim rebotador. També el capvespre era una oportunitat per animar un públic, la millor entrada de la temporada gràcies a la iniciativa de la directiva amb la diada de minibàsquet paral·lela que va fomentar, que veu dia rere dia – i això desanima – que les expectatives creades a principi de temporada no s’ajusten a la realitat del present.

Per ventura el problema – o un dels problemes – de l’equip en aquests moments radica en aquest fet: ser conscient de no estar a l’alçada del que s’esperava d’ell. Per què s’ha arribat a aquesta situació, només tres victòries, les mateixes que el penúltim classificat, quan a principi de curs la paraula ascens era la més proferida? Moltes opinions; segurament molts factors i motius, alguns no són d’ara i venen d’enfora... El que es va evidenciar diumenge, una vegada més, és que els fibwis lluiten, ho intenten, però no defensen suficientment i el bàsquet que oferiren no bastà per sumar una victòria. Malgrat el bon percentatge de triples (45%), consentiren cistelles massa fàcils – penetracions i tir exterior – i no aprofitaren els avantatges en forma de centímetres que tenien (només 6 rebots ofensius); no van ser capaços de guanyar cap quart. I per primera vegada i d’una manera molt clara van fer acte de presència els nirvis, l’excés d’ansietat.

A la roda de premsa posterior, Pau Tomàs dedicà pràcticament el cent per cent del temps a parlar de l’arbitratge, es va mostrar molt contrariat amb la seva actuació i no amagà el seu descontent perquè es va sentir perjudicat. Els àrbitres no tingueren una bona tarda, no mantingueren el mateix criteri durant tot l’encontre, deixaren passar faltes clamorosos i xiularen detalls insignificants, però segur que tampoc agradaren al rival. L’ansietat i el nerviosisme en què està immers l’equip no ajuda a jugar bé, a prendre les decisions correctes, a què els jugadors mostrin la seva qualitat, perquè el seu nivell és millor que el que indica la classificació. El Sant Antoni aprofità les febleses dels mallorquins i enriquiren les seves estadístiques en moltes facetes: punts anotats, percentatges en tirs de 2, de 3, de personal, rebots totals, assistències, recuperacions i valoració. Permetent tot això es fa impossible guanyar.

Però no només la va deixar escapar el Fibwi, l’ocasió. El Palmer no l’aprofità dissabte a la pista del penúltim classificat, L’Horta Godella, que tan sols havia sumat dues victòries. La jornada anterior a Son Moix, encara que va perdre, havia deixat bones sensacions, havia tornat a il·lusionar. Un miratge. A Godella, encara amb baixes importants, va mostrar la cara d’un equip massa pla, molt tendre, simplement embastat, del que únicament podem destacar la primera part de Jaume Vallès, el treball ofensiu dins la pintura de Sergio Mendiola i el debut d’Adrián Chapela, que amb poques sessions d’entrenament hagué de fer jugar l’equip i anotar.

La pel·lícula d’aquest cap de setmana ha semblat la segona part de la que es va projectar l’anterior: ni dissabte ni diumenge, molt allunyada de la comèdia que esperaven veure els aficionats del Fibwi i del Palmer.

Diumenge que ve, el derbi. Quin Fibwi veurem? Quina bàsquet desenvoluparà el Palmer? Uns tornaran a somriure i altres seguiran immersos en un mar de dubtes.