Esborrar la culpa

Han passat les festes de Pasqua i retorna la caverna ideològica disposada a reprendre la tasca de trastocar alguns dels avenços democràtics obtinguts amb esforç i penes. De cop anuncien que eliminaran la Llei de Memòria Democràtica. Derogar lleis són les seves mesures estrella. S’ha acabat, per tant, de condemnar la dictadura franquista, així com decidiren que ho farien quan els partits de dreta i ultradreta pactaren la investidura de la presidenta del nostre Govern. Però sempre els quedarà aquest estigma: la vergonya d’haver guanyat la guerra i reivindicar encara avui la victòria. Aquells que guanyaren eren el bons. Volen reescriure la història. Ho ha dit clarament una senyora de Vox: Es tracta de canviar el relat. De tornar a contar la història d’una altra manera, sense «interessos partidistes –diu– i ideològics». Diu això i no està empegueïda de dir-ho. Ho diu i es queda tan xalesta. No sap que sempre hi ha interessos i els relats de la Història no son mai innocents. És evident que aquesta senyora no està tota sola, que representa un sector de la nostra societat que vol sentir dir que la història pot contar-se d’una altra manera. Volen fer-se seu el passat i dir-nos que aquella dictadura no fou una dictadura criminal. Crec que es diu blanquejar, això.

Però també es diu mentir. I es menteix per «interessos partidistes i ideològics». Qui no mentia, us ho puc assegurar, era aquella gent que em contava la repressió i la misèria franquista en veu baixa, quasi en secret, sovint amb la porta del carrer tancada perquè ningú ho sentís des de defora. Ho contaven en veu baixa, perquè la seva manera de contar la història era perseguida. I tenien por. Havien instaurat la por per tenir la gent callada. Sovint aquestes històries es contaven amb els ulls humits. En una ocasió, fa molts d’anys, vaig escriure: «Era com si ens haguessin pegat damunt la boca amb l’ull d’una destral». La destral és una eina de tall formada per una fulla ampla de ferro acerat amb un ull per on ficar el mànec. També hi havia qui, per haver parlat massa, li havien fet beure un tassó d’oli de ricí. I se’n recordava.

Es tracta, això és el que pretenen, de controlar el passat, d’imposar la seva versió de la història, de manipular el sentit del que va succeir. Es presenten a les eleccions i fan servir els seus vots per tornar a contar la història de manera interessada. Per què? En el fons, eliminen la Llei amb l’objectiu de sentir-se menys culpables. Cal exercir el poder «sin complejos», exclamà un president del Govern de Madrid, fa bastants d’anys. Inventen un passat en el qual volen habitar per sentir-se més còmodes, més tranquils, menys culpables. Diuen: Tot allò que conta l’esquerra no va esser com ho conten, ha estat una manipulació, una versió exagerada dels fets. Podem dormir tranquils. I ara parlen de reconciliació i de concòrdia. Què volen aquesta gent? No saben que hi ha qui no vol reconciliar-se, si la reconciliació significa acceptar el seu relat, la manera en que conten el que va passar.

I aquest és el problema: vuitanta cinc anys després d’acabada la guerra els hereus d’aquells que la guanyaren no han estat capaços de reconèixer que fou un cop d’estat contra la legitimitat democràtica, que hi va haver venjances personals, que mataren davant les parets dels cementiris molta gent d’esquerra, que eliminaren tot el que feia olor de progressisme i república: destrossaren les escoles, depuraren els mestres o els mataren, perseguiren fins a l’extermini aquells que s’havien significat políticament al costat de les forces del progrés, de la justícia i del canvi. Tots això succeí. I de tot això en varen dir «un movimiento salvador».

I potser aquesta fou una de les poques victòries dels vençuts: aconseguiren fregar-los els morts a la cara i els feren veure que havien fet llarg. Ara, amb la derogació de la Llei de la Memòria Històrica, es tracta de dir que poden viure tranquils, que, si mai havien sentit una mica de remordiment, era a causa de la manipulació que havia fet l’esquerra «per interessos partidistes i ideològics». Però és un retrocés quant als principis de reparació i justícia, quant al principi de dignitat.

Suscríbete para seguir leyendo