Una quinta per a l'èxtasi

Ho contaven diversos mitjans fa poc menys d’un any: «A Los Angeles, una senyora va arribar a l’èxtasi en un concert de la Filharmònica, mentre escoltava la Quinta simfonia de Txaikovski».

No sé què hi ha de cert i que de fake news en la notícia, ara bé, hem de reconèixer que dona per pensar una mica sobre els efectes que pot tenir la música sobre les persones i que va més enllà dels demostrats per la Musicoteràpia.

Èxtasi a part, sí és cert que aquesta peça, que avui podrem escoltar a l’Auditòrium de Palma interpretada per la nostra Simfònica, és una obra molt bella, plena de melodies encisadores i que forma part de les partitures grans del repertori simfònic. Una partitura més per afegir al grup de grans «Quintes», al costat de les de Beethoven i Mahler.

La partitura comença presentant el que serà un tema recurrent i que ens sortirà, fet de diferents maneres, al llarg de cada moviment de la simfonia. Un tema que vol indicar que el Destí és sempre present en les nostres vides. A patir d’aquesta Introducció, múltiples melodies es succeeixen, bé a través de la Forma Sonata (mesclant-se) o alternant-se. I sempre amb el Destí interferint entre elles.

Cada moviment té les seves característiques, ara bé, és obligat detenir-nos un moment en el segon, Andante, en el qual apareix un dels temes més inspirats de tota l’obra del compositor. I mira que en té un bon grapat. També convé remarcar el vals del tercer moviment, una dansa que no és habitual en les simfonies.

Obra clau aquesta Quinta de Txaikovski, que segur farà passar una bona estona, no sé si fins arribar al clímax, als melòmans illencs.

I això no és tot. El programa també inclou l’Obertura de la música que Mendelssohn escriví com a banda sonora d’una representació de l’obra de Shakesperare El somni d’una nit d’estiu i el Concert per a violí i orquestra número 3 de Mozart, amb un dels Adagios més ben escrits pel compositor de Salzburg.

La sessió comença a les 20 hores.

Suscríbete para seguir leyendo