No tot ja és mort

Era temptador titular aquest comentari amb la frase: “Tot ja és mort”, fent referència a la cançó que amb lletra d’Antoni Mus i música d’Antoi Parera, popularitzaren Los Javaloyas a partir dels anys seixanta. I és que amb la mort de Serafí Nebot, bona part de la història de la música mallorquina de la segona meitat del segle passat, ha mort, ja que la veu del mític grup, fou també un músic integral que a més de conrar i bé la música popular, va destacar, i molt, en el camp de la música clàssica, tant de cambra com simfònica.

Vaig conèixer Serafí quan va venir a Felanitx amb un quartet de corda per a participar en una de les primeres Setmanes de Música. Sabia d’ell i l’havia escoltat com a membre del grup que habitualment participava en les berbenes de la vila. Res sabia de la seva part clàssica com a violinista.

Anys després, quan es va crear l’actual Orquestra Simfònica, professional, vàrem tenir ocasió d’iniciar una amistat que ha durat fins ara mateix. Tot i que, d’ençà que el músic deixà la formació, les converses a ca seva del Passeig Mallorca eren escasses. Ara bé, quan ens trobàvem seguíem parlant de Bach, de Beethoven i altres gran noms. Serafí Nebot era, a més de grans violinista, un conversador polemista. Sabia del que parlava i defensava els seus criteris amb dents i ungles (és un dir, naturalment). Tenia criteri.

Estimava apassionadament el Requiem de Mozart i en especial el Lacrimosa i, en especial, gaudia escoltant i tocant el Quartet opus 132 de Beethoven.

Record que, l’estiu de 1989 (ja ha plogut), quan el que havia de ser concertino de la nova simfònica, el mexicà Félix Parra, encara no havia aconseguit el visat, fou Serafí qui es posà al capdavant de l’orquestra, liderant la part de corda dels assajos. Ningú no va posar cap emperò, Serafí era home ben considerat dins i fora de l’orquestra.

Ens ha deixat Serafí Nebot, no només la veu de Los Javaloyas. Amb ell se’n va part de la història de la música, ara bé, no tot ja és mort.