La sensació de sentir-se una mula

Finalment, aprovada la llei del benestar animal, un text legislatiu que insisteix en el respecte, la defensa i la protecció dels animals, han quedat regulades una sèrie d’accions quant a la relació dels humans i les anomenades bèsties. Ens diu la llei que és necessari protegir els animals dels estralls, la indiferència i les crueltats humanes. Ens diu què significa posseir un animal, la venda, el tràfic, el manteniment en captivitat, què vol dir animal de companyia, com és prohibida l’organització d’espectacles d’animals que es barallen. De manera clandestina encara hi ha qui promou bregues de galls.

I ara us explicaré una anècdota que potser he contat en alguna altra ocasió. Fa molts d’anys vaig conèixer una senyora que havia ensenyat de cantar òpera a la cussa de companyia. Ella, la senyora, tenia la veu de mezzosoprano lírica i li agradava reforçar els tons greus, llavors volia que la cussa pegàs quatre crits que s’assemblassin a la soprano dramàtica. Totes dues cantaven uns fragments de la Habanera de Carmen, de Bizet. Així, la senyora feia: «L’amour, l’amour, l’amour, l’amour!» I la cussa: «L’amour...!» I la senyora: «est un oiseau rebelle...!» Mentre cantaven em deia a mi mateix: «Què deu pensar la cussa?» Ara sabem, pels descobriments que han fet els estudiosos de la psicologia animal, que el pensament no és exclusiu dels homes i les dones. Els llops i els ocells es comuniquen entre ells; les formigues construeixen ciutats subterrànies; els ximpanzés aprenen la llengua dels signes, vull dir que poden portar-se un dit al cap i venir-nos a dir que em perdut el seny; els corbs saben comptar i les rates riuen. Qui no s’ha enfrontat armat amb una granera a una rata que se’n reia d’ell? I, encara, una cosa més perillosa: les rates també somriuen. Potser es tracta d’un somriure sarcàstic. Alguns investigadors asseguren que els cetacis –els dofins, les balenes, per exemple-, posseeixen una cultura pròpia i certes tradicions que transmeten als seus descendents, i que, degut a la diversitat de tradicions, constitueixen una veritable societat multicultural, en el cas de les orques, organitzades en grups, fan servir dialectes distints. La llengua és la mateixa per a totes les orques, però adopta modalitats i matisos diversos en cada un dels grups. Jane Goodall ha descobert que els ximpanzés fan servir pedres o bastons a manera d’eines, una espècie de martells que els serveixen per encetar les nous. Però aquesta tècnica d’esclafar o rompre les nous no la fan servir tots els ximpanzés. Només, un grup de la Costa d’Ivori. Possiblement un individu d’aquest grup va inventar la tècnica de rompre les nous amb una pedra. Devia esser una femella jove i féu que els seus fills, en observar com ho feia la mare, amb els anys aprenguessin de trencar les nous com havien vist que ho feia ella. Durant molt de temps hem considerat els animals una espècie d’éssers biològics únicament guiats pels seus instints. És una idea que ens és necessari revisar: Avui sabem que els animals posseeixen una forma de subjectivitat, una forma de consciència pròpies, que són capaços de crear i d’aprendre, de transmetre algunes coses de les que han après.

Sovint, emperò, tenim la tendència a aplicar als animals –als nostres cans, als nostres moixos, a les nostres gallines- sentiments i emocions pròpiament humanes. Quan diem que l’animal és un ésser que pensa, això no vol dir que pensi de la mateixa manera que els homes i les dones; però el fet de dir que els animals pensen o de referir-nos freqüentment a la intel·ligència artificial indica que la intel·ligència no és sempre humana. Llavors cal preguntar-se, he de dir que ho han fet molts d’investigadors i estudiosos del pensament animal: Quin efecte produeix al cervell de la ratapinyada el fet de sentir-se una ratapinyada? Quin efecte produeix al cervell d’una mula, d’un porc, d’un lleó, d’una papallona, el fet de sentir-se una mula, un porc, un lleó...? No és fàcil de resoldre. I encara es podria plantejar un altre problema: Un ésser humà pot viure l’experiència que viu la ratapinyada o la mula? Vull dir: Podem saber què passa pel cap d’una mula, en adonar-se que és una mula? Crec que és difícil, però també pens que alguns humans ho han experimentat i ho saben.

Suscríbete para seguir leyendo