Volem més Wagner

1

Acab d’arribar de Madrid. Hi he ana per assistir a una representació d’Els mestres cantaires de Richard Wagner que aquestes setmanes presenta el Teatro Real. Una òpera deliciosa, musicalment i escènica.

2

Per què per poder gaudir de Wagner ens hem d’anar lluny? Per què els nostres programadors no tenen en compte la música del compositor alemany? Sobretot les seves òperes. Per quan un Holandés o un Tannhäusser a la temporada d’òpera del Teatre Principal de Palma? No me val que l’orquestra ha de ser molt gran i que es necessiten moltes veus. S’han produït, per exemple, muntatges de Don Carlo de Verdi o de La Flauta màgica de Mozart, dos títols que necessiten molts músics, el primer i moltes bones veus, el segon. I tenint un Auditòrium a ma!

3

Sí és cert que dins tot aquest desert hi trobam algun oasi. La temporada passada, la Simfònica va incloure el primer acte i el monòleg final del tercer de La Valquíria, en versió de concert i amb veus de primera. També és cert que el Cercle wagnerià, que dirigeix Santiago Pérez a Mallorca, va organitzar, fa un mes, un molt bon concert amb el «Cicle de cançons Wesendonck» wagnerianes i algunes reduccions de cambra d’obres com l’obertura de Parsifal o el Cor de Tannhäusser. Però això no basta. Els wagnerians demanam que aquests concerts aïllats es converteixin en norma, no en excepcions.

Suscríbete para seguir leyendo