Llibres a voler per Sant Jordi (II)

Els premis Cavall Verd per a Àngels Gregori i Odile Arqué.

Dues valentes poetes, dues valentes dones, han guanyat la quaranta-unena edició d’aquests premis Cavall Verd que tenen el prestigi d’una tradició d’anys, d’un jurat lliure, de ser per a obra publicada i de no tenir dotació econòmica, amb la coordinació de la Junta de les Illes Balears de l’AELC. El premi Josep M. Llompart al millor llibre de poesia en català de 2023 ha anat a Jazz (Proa), d’Àngels Gregori, un poemari qualificat pel jurat “d’una gran subtilesa expressiva i d’una espontaneïtat vinculada a un treball conscient i rigorós, a més d’una remarcable musicalitat, la complexió de les idees i les suggestives imatges d’elements contraposats”. Recoman Jazz perquè us transportarà a un recorregut vital de l’autora des dels carrers de la seva Oliva íntima, a la valenciana la Safor, fins a la monumentalitat vertical de Nova York amb tot d’episodis del passat i el present de la poeta, amb les seves emocions i presències, els seus dolors i pèrdues. Un llibre original que parla bàsicament de l’amor i de la creació d’espais per viure. El premi Rafel Jaume al millor llibre de traducció poètica de l’any 2023 ha anat a Hermètica definició (Lleonard Muntaner Editor), de l’escriptora nord-americana Hilda Doolittle, traduït per la poeta i traductora Odile Arqué. El jurat n’ha fet ressaltar “l’excel·lència d’una traducció agosarada, potent i molt acurada, realitzada amb un llenguatge molt elegant, que conserva el caràcter i la força poètica de l’original, així com l’encert de recuperar H. D. en català”. La traductora, excel·lent i sàvia, ha reconegut que és una poesia tan críptica com magnètica que tens la sensació que no acabes d’entendre del tot, però que, per algun motiu, no pots deixar de llegir. Puc donar testimoniatge que la Doolittle em va fascinar des que la vaig conèixer per l’abast amb què aborda l’experiència personal i la guerra com un trànsit cap a la perfecció dins una atmosfera en què el palimpsest emocional i personal és el teló de fons d’una queer avant la lettre en un món convuls on va passar tota la vida intentant escapar de les etiquetes que li havien assignat.

Una traducció excepcional! Una dona poeta i llibertària verbal. Molt recomanable per a persones sensibles i imaginatives!

Més llibres bons.

Al bosc s’hi ha d’arribar quan encara és fosc (L’Altra), de Maria Arimany. Un llibre per a assaboridors dels contes fet amb una llengua vivíssima i que fa lletratremolar unes històries en què el dubte i el desamor, la incertesa i la por, l’equilibri i el conformisme mouen uns personatges que ens fascinen des del primer moment. Una escriptora jove i apassionada, neta de la Víctor Català i de la Rodoreda, que ha guanyat el premi Documenta amb aquesta obra. Una ombra blanca (Edicions 62), de Carme Riera. Per no avorrir-se, la Riera sempre canvia de temàtica i de llenguatges. Aquí la protagonista és una soprano, Barbara Simpson, que sofreix un infart. Hi ha vida després de la mort? Aquest interrogant tan clàssic com ple d’intriga mou la novel·la en què Barbara torna a la vida envoltada d’una claror plena de serenitat i vol aclarir fets del passat i resoldre un misteri. Es capfica en la seva infantesa a la ciutat natal de Savannah i després fa un viatge amb el seu pare a Mallorca, on viu en un poblet a l’ombra de les muntanyes del Teix. Molt recomanable i entretinguda. Les platges del clatell (Labreu), de Joan Vigó. Berta Epstein va ser una poeta desapareguda misteriosament a París el 1923, quan només trenta vint-i-quatre anys. Francis Picabia i Benet Rossell, cartògrafs sentimentals i flâneurs de la vida moderna, bohemis vers, es dediquen a reviure la seva figura impulsats per la seva presència magnètica. Són molt importants en aquest llibre, més que el recorregut biogràfic de la poeta, els poemes descoberts que surten al volum. Recerca plena de connexions rares i casualitats inesperades que es llegeix com una novel·la d’aventures personals i poètiques. Vigó juga amb els enigmes i ressuscita secrets que constitueixen una forma de felicitat: literatura valuosa.

Maniac (Anagrama), de Benjamín Labatut. Aquest escriptor, que ja ha publicat Un verdor terrible i La piedra de la locura (també a Anagrama), on ens fa fer un viatge desconcertant cap als deliris dels científics més brillants del segle XX, examina els límits del sentit comú i el caos i persegueix les empremtes de la desraó, i ens ofereix a Maniac un tríptic sobre els somnis del segle XX i els malsons del segle XXI. Ens presenta els camins que van dels fonaments de les matemàtiques fins als darrers experiments de la intel·ligència artificial. Ens submergeix en les tempestes de foc de les bombes atòmiques, en les mortíferes estratègies de la Guerra Freda i en el naixement de l’univers digital. No cregueu que les meves paraules mostren un univers difícil i complicat. Tot al contrari, sap, amb una llengua fascinant i amb la força d’un thriller, fer-nos veure, sentir i tocar l’obscur mite fundacional de la tecnologia moderna per alliberar-nos de la maledicció del nostre present. Un llibre apassionat d’una bellesa inquietant que quan l’agafes no l’amolles. La Maud Martha (Lleonard Muntaner Editor), de Gwendolyn Brooks. Un llibre miracle i miraculós d’una poeta afroamericana nada el 1917 i morta el 2000, que és una de les escriptores més lluitadores i representatives del segle XX. L’any 1950 va aconseguir el premi Pulitzer amb el poemari Annie Allen, va ser consultora en poesia de la Library of Congress i una activista de primera fila del Black Power. No només va tenir un compromís total amb la seva identitat sinó que va practicar com una gran mestra totes les formes de la literatura. Aquesta obra, La Maud Martha, és la seva única novel·la, on, en trenta-quatre capítols, ens fa una crònica amb un altíssim component autobiogràfic personal. Escriu de relacions familiars i socials, de política local i internacional, de colorisme, de racisme i racisme interioritzat, de segregació, de maternitat, de pobres i de supervivència, de sexisme, de pressió estètica, de respectabilitat, de repressió policial, d’organització i cures comunitàries, de vides afrocentrades com a política de resistència col·lectiva, com ens diu amb un pragmatisme eficaç l’excel·lent i informativa prologuista Basha Changue. La Maud Martha ha trobat en Laia Malo una traductora excepcional que ens fa sentir la seva veu amb una català planer, expressiu, ple d’una riquesa verbal que ens fa viure la tendresa, l’amor, la ràbia, la lluita i el paisatge tot d’una dona afroamericana extraordinària. Vaig sentir llegir-ne tres capítols del llibre en la veu prodigiosa de Laia Malo i vaig poder escoltar miraculosament la veu de la Brooks en català, quin guster! Deman que facin un audiollibre d’aquesta obra que recoman amb fervor. La foto de la coberta de Jean Marie del Moral és una festa!

Suscríbete para seguir leyendo