Relectures | Tots els camins...

Aquest no és un llibre de viatges, però convé rellegir-ho si un va a Roma

Estanterías con libros en una biblioteca.

Estanterías con libros en una biblioteca. / DM

Ramona Pérez

Ramona Pérez

Enric González ens fa partícips de la seva estada com a corresponsal a Roma; no és llibre de viatges, tot i que el tindrem molt present si visitem la ciutat eterna. Amb estil àgil i precís, ens parla d’història antiga, d’urbanisme, d’arquitectura. A la primera plana gaudim de la descripció del Palazzo Massimo, on ha llogat un peculiar apartament, ben aviat quedem feliçment atrapats, ens trasllada al s. XVI per entrar en detalls de fets que van tenir lloc en les mateixes parets que ara l’acullen. 

Ens recorda que el 1870, el papa era el rei absolut de Roma «teocràcia pura».

Portada del llibre 'Historias de Roma', d'Enric González.

Portada del llibre 'Historias de Roma', d'Enric González. / DM

Fa un repàs esquemàtic i brillant de la política del s. XX:

«¿Se imaginan una ciudad en la que te topas por la calle con Fellini o Pasolini, con De Sica o Antonioni, con Moravia o Montanelli

Respecte al s. XXI: 

«Ahora es Berlusconi. Resulta indiscutible que la cosa ha decaído un poco.» pàgs. 31 i 32

Ens adverteix que quan voltem per la ciutat, «se trata de hacerse una idea de un montón de prodigios por metro cúbico».

Ens parla de Sciascia, que com Camus a França, representa «la conciencia de muchos»:

«Recuerden a Leonardo Sciascia: «Italia es un país sin verdad». pàg. 63

Ens dona a conèixer aristòcrates actuals:

«...aristocracia negra, la nobleza romana, reaccionaria y ociosa, que durante siglos habia constituido la corte de los papas y engendrado cientos de cardenales.» pàg 50

Cementiris, pintures de Caravaggio, ens diu allà on hem d’anar a prendre el millor cafè, ens recorda que no podem deixar de gaudir de la tradició de la cuina de «casqueria»; anècdotes entorn d’actors, que formen part de la memòria de la gent del carrer, les mammes, el sastre dels papes...

Descobrim que la història que ens presenten els clàssics es fa molt evident quan es volta per la ciutat seguint les passes d’algú que no ha estat turista ni viatger, un corresponsal que era allà amb la missió d’explicar els grans esdeveniments i la quotidianitat, i Enric González du a terme la seva tasca de manera magistral.

Suscríbete para seguir leyendo