Passeig de ronda

L’any de la Novena

Beethoven.

Beethoven. / Pere Estelrich I Massutí

Pere Estelrich i Massutí

Pere Estelrich i Massutí

01

Quan ens referim a una simfonia només amb l’ordinal, és clar que ens referim a una obra musical de Beethoven, sempre, això sí, que no ens passem del lloc novè. Si citam la “Simfonia 40”, naturalment que ens referim a una partitura de Mozart, ja que Beethoven només arribà a les nou obres del repertori simfònic.

02

Enguany, entre altres efemèrides musicals que, segurament, tendran un lloc en aquestes pàgines, ens trobarem amb la de l’aniversari rodó de l’estrena de la “Novena Simfonia” del mestre. En concret serà el dia 7 de maig quan es cumpleixin dos-cents anys de la primera interpretació.

03

Beethoven, amb aquesta obra, eleva una mica més el llistó pel que fa a canviar la tradició simfònica, les bases de la qual havia institucionalitzat el pare Haydn. De fet, l’alumne avantatjat ja havia romput alguns motlles com per exemple canviar l’ordre dels moviments o passar de quatre parts a cinc. Però en la Novena va més enllà: s’atreveix a incloure-hi la veu humana, reconvertint la definició de Simfonia. Un fet que, sens dubte, causà impacte de bon de veres i que obrí un camí que seguirien Mendelssohn o Mahler, entre d’altres.

Suscríbete para seguir leyendo