Relectures

Història en perill

Només la quantitat de reedicions ja dóna una idea de la importància del llibre

Història en perill

Història en perill / Ramona Pérez

Ramona Pérez

Ramona Pérez

«Es imposible hablar del relato único sin hablar de poder. Poder es la capacidad no solo de contar la historia de otra persona, sino de convertirla en la historia definitiva de dicha persona»

Agraïm a l’autora aquesta reflexió entorn al pensament únic, aquesta inèrcia que per ignorància o directament per mala fe, mou el món, divideix i enfronta les persones. Es parla dels nadius dels continents com si es tractés de països, africà, asiàtic, nord o sud-americà, de l’est... termes utilitzats amb ignorància o mala fe.

Els lectors que hem triat els llibres per ajudar-nos a entendre el món, tenim una responsabilitat afegida. Quan llegim una novel·la, sempre es podria dir que pertany al gènere de novel·la històrica, els personatges formen part d’un microcosmos o es mouen pel món explicant les diferents cultures i paisatges que els acullen, viuen un període històric i unes condicions socials que ens ajuden a entendre les seves accions, per tant, quan fem nostra la història ja ens estem allunyant del perillós pensament únic. Malgrat tot, la inèrcia és nefasta, l’autora ens cita l’admirat Rudyard Kipling que gosa dir respecte dels habitants de l’Àfrica Subsahariana «son mitad demonio, mitad niño»; no deixarem de llegir Kipling, continuarem gaudint i enriquint-nos amb les seves històries i personatges, i pensant que els autors, aquests amics absents als quals recorrem per gaudir de les seves històries, són humans carregats de contradiccions.

Marina Garcés, ens diu a l’epíleg:

«...Cuantas más ideas se han pensado, más profundo es el no saber que las acoge. Cuanta más parcialidad, más libertad. Aprender a pensar es aprender a relacionarnos con lo que no sabemos. Aprender a escuchar y a contar historias, también.»

En cinc anys, s’han fet vuit edicions d’aquest petit llibre. El pensament únic és perillós, mai ens ho haurem repetit prou, la inèrcia és nefasta i els lectors, quan tanquem un llibre i ens enfrontem a la realitat que ens envolta, tenim la responsabilitat d’evitar caure en els paranys que consoliden el pensament únic.

Suscríbete para seguir leyendo