Wagner: de Hitler i els nazis a Putin i els mercenaris

Per a bé o per a mal, la música de Richard Wagner sempre és notícia i, de fet, ho ha estat des de fa dos-cents anys. Se solia dir, abans que la lectura en línia fos tan normal i quan el llibre encara era rei, que a part de Jesús i Napoleó, ningú havia estat mai objecte de més llibres que Wagner. És possible.

Però no és just la seva música el que desperta la curiositat, l’interès, la simpatia o l’antipatia, sinó tot el que es diu i s’escriu sobre ell. Amb Wagner va començar ja fa gairebé un segle la moda de la “cancel·lació”, o sigui denegar i fins i tot censurar un artista per algun tipus de falta moral, sigui antisemitisme, masclisme, homofòbia, xenofòbia i totes les altres “fòbies”. I és ver: Wagner va ser un antisemita declarat i va redactar un execrable tractat, “El judaisme en la música” (1850) i, a més a més, molts dels personatges més desagradables de les seves òperes, avars, maliciosos, traïdors, són estereotips de jueus (Mime, Klingsor i Beckmesser, entre altres).

Més enllà de les esporàdiques “cancel·lacions”, després de la seva mort, la figura de Wagner i les seves òperes, malauradament per a ell, van ser apropiades per les forces més obscures i repulsives de la política. Hitler tenia predilecció per Wagner i va ser enterrat amb la seva música i en el funeral de Lenin també va sonar la música de Wagner. El Führer, per cert, també creia en les propietats curatives de Wagner pels seus soldats ferits i els obligava a escoltar la seva música. Durant els espectacles i desfilades dels congressos nazis anuals a Nuremberg, Wagner era la banda sonora. Allà mateix, en una ocasió, els soldadets de la desfilada van demostrar un desinterès tan enorme que Hitler, per omplir l’aforament, va obligar uns pacífics clients d’un hotel a assistir a un concert amb música de Wagner.

L’apropiació i la distorsió de la música de Wagner va agafar vertadera volada, emperò, amb la pel·lícula muda “The Birth of a Nation” (1915), un al·legat racista i nacionalista que presenta els afroamericans com a éssers inferiors i el Ku Klux Klan (KKK) com a herois. El film, a pesar de la repugnància de la seva ideologia, és tècnicament virtuós i és considerat un model de tècnica cinematogràfica. Una escena està inspirada per “La cavalcada de les valquíries” de Wagner i presenta una violenta encavallada dels membres del KKK que volen alliberar un poble dominat per negres. Una idea similar ―si bé amb intencions totalment contràries― va inspirar Francis Ford Coppola i la famosa “Apocalypse Now” (1979). A una escena que coneix tothom, com es recordarà, catorze helicòpters dels EUA ataquen un pacífic poblet del Vietnam. La música que acompanya l’atac és “La Cavalcada”. Ningú que hagi vist aquesta escena la pot oblidar. La violència s’accentua amb Wagner. Wagner és violència.

Combinant Wagner amb un atac a gent innocent, molts d’ells infants, Coppola volia criticar l’exèrcit dels EUA, però l’escena és tan efectiva que, tergiversant-la, els EUA han utilitzat “La Cavalcada”, a tota pastilla i per altaveus estratègicament situats, en les invasions de l’illa de Granada i Iraq. Com sempre la realitat supera la ficció. Finalment, a “Jarhead” (2005) de Sam Mendes es mostra un grup de soldats que miren Apocalypse i que en lloc de sentir-se oiats per l’extrema agressivitat, se senten envigorits per la matança. Tot gràcies a la música de Wagner.

A la Rússia contemporània i autoritària, Putin ha protegit i enriquit espectacularment el director d’orquestra Valery Gergiev, un altre gran advocat de Wagner. I, com ja sabem, fa poc els dos líders principals del grup de mercenaris WAGNER van morir en un accident d’avió (o un possible assassinat de part de l’estat rus). El nom se li va ocórrer al cofundador del grup, Dmitry Utkin, personatge d’explícites simpaties per Hitler i els nazis. En resum, fins i tot cent quaranta anys exactes després de la seva mort, Richard Wagner continua inspirant violència, agressió, guerra i mort. ¿Podem separar les seves seductores òperes del pandemònium que ha creat i continua creant el seu compositor?

Suscríbete para seguir leyendo