De premis i museus

1

Sempre paga la pena passar dos dies a Barcelona aprofitant la concessió del premi Planeta. És una manera de trobar-te amb altres col·legues i conversar sobre el món i la bolla. Sempre és un gust parlar amb Carles Domènech, home d’idees fresques i gran conversador o saludar Llúcia Ramis, que sap el dimoni on es colga pel que fa al món de la literatura catalana. En una paraula, el Planeta dóna per molt, més enllà del premi.

2

Però Barcelona també permet més vivències. Anar a concerts, com el que ens oferiren el poeta felanitxer Arnau Pons i el músic català Héctor Parra, sota l’ombra de les Constel·lacions de Miró; o descobrir nous museus com el de les Cultures del món, situat en el palau Nadal, prop del Museu Picasso, en el carrer Moncada.

El visitant pot veure aquest tipus de museus de dues maneres. Una, com a un ignorant: admirar les peces com a obres d’art. Però l’altra manera és la de l’analista, la de l’antropòleg: veure les peces fora de context, ja no com a obres d’art que no són, sinó com a objectes trets dels llocs originals i de pertinença.

Tot sol, m’hagués situat en el primer grup, ara bé, com que hi vaig anar en companyia d’un estudiant d’antropologia, la visita va canviar per complet: se me va destapar l’esperit crític.

Suscríbete para seguir leyendo