Mallorca (1936-1939)

La Nova Editorial Moll, en pulcra traducció de Josep Ramon Santiago, ens presenta «La darrera paraula? Memòries d’un soldat metge», el llibre que Bartomeu Mestre publicà l’any 1976 (el Ministerio de Información y Turismo no autoritzà l’edició abans), amb els records de guerra des del juliol de 1936, amb la incorporació a l’Hospital Militar dies abans de la insurrecció militar, fins l’abril de 1939, quan retornà a Mallorca mentre Europa esmolava les baionetes.

Bartomeu Mestre i Mestre (1914 – 1996), llicenciat en Medicina a València i doctorat en Neurologia, Psiquiatria i Cirurgia a Barcelona, va ser una rellevant figura en l’àmbit de la salut mental: President Honorari de la Sociedad de Psiquiatría del Mediterráneo, vicepresident de la Liga Española de Higiene Mental, director del Instituto de Psicología Aplicada y Psicotecnia, vicepresident de la Real Academia de Medicina, cap de Neurologia de la Creu Roja i director de l’Hospital Psiquiàtric de Palma. Publicà treballs científics a revistes franceses, holandeses i americanes, amb estudis de personatges de la literatura com Otel·lo, Don Joan, el Quixot i Hamlet. Amb la patografia de Ramon Llull obtingué un doctorat cum laude. Participà a congressos a Zurich, París i Barcelona. Popularment, per acusar algú de desequilibri, es deia: «haurà d’anar a veure en Mestre». Va canalitzar la inquietud intel·lectual amb llibres d’assaig, novel·la i, sobretot, poesia.

Les 460 pàgines amb les memòries de guerra han estat referenciades per Llorenç Capellà, David Ginard, Antoni Marimon, Josep Massot i Muntaner o Josep Vilchez, entre d’altres, perquè aporten una allau d’informacions: l’anada de Goded a Barcelona per assumir la capitania de Catalunya, la sortida del batle de Felanitx des de Portocolom, la persecució dels maçons, el recapte d’or per comprar armes, l’assassinat de l’emissari republicà que s’entrevistà amb Garcia Ruiz, el desembarcament de Bayo, els assassinats de les milicianes de la Creu Roja, els cementiris sota la lluna, l’enlluernament i caiguda del comte Rossi, l’expedició a Eivissa, l’intent dels Dragones de la Muerte de matar els presos de Can Mir, l’afusellament d’Emili Darder, l’enfonsament del creuer Baleares (que havia bombardejat Màlaga), el paper de les Brigades Internacionals, de la CNT, el POUM o la FAI, l’hipotètic pacte de Prieto amb Fernández Cuesta de 1937, la batalla de l’Ebre, l’entrada de les tropes revoltades a Barcelona, les morts amb rumors de sabotatge de Sanjurjo (juliol de 1936), quan anava a assumir la direcció de l’aixecament, de Mola (juny 1937) o del germà maçó del dictador, Ramon Franco (octubre 1938), el novel·lesc itinerari de Martí Pou Rosselló, el dictamen que va salvar el governador Antonio Espina d’una mort segura... Tot amb el testimoni directe i la mirada humanista d’un metge poeta.

A «Tenc la boca eixuta de cridar-te», publicat l’any 1972 amb pròleg del premi Nòbel Miguel Ángel Asturias, Mestre ja evocà els seus records de guerra:

No, no hi havia poesia / un cavall de por es desbocava. / Jo tenia més o menys les llunes de vint anys / i duia unes botes tan altes com les cames.

Suscríbete para seguir leyendo