Josquin, enigmàtic emperador de la polifonía

En efecte, el gran Josquin Desprez és enigmàtic perquè desconeixem massa coses de la seva vida i de la seva trajectòria, atès que és un dels grans referents de la música europea i, en definitiva, de l’art occidental de tots els temps. I el podem qualificar d’imperial perquè, en efecte, l’impacte que tingué la seva obra sobre la transformació del llenguatge musical i sobre l’evolució de la polifonia renaixentista va ser immens. Vaja, que Desprez és fonamental per comprendre molt millor el trànsit entre l’Edat Mitjana i l’Edat Moderna i, en definitiva, el sorgiment d’uns valors estètics que després conformaren la nostra manera d’entendre la vida i l’art. Nascut (probablement) a principis de la dècada de 1450 a qualque lloc remot del Flandes meridional francòfon –s’apunta que va néixer molt a prop de les ciutats de Tournai o Saint-Quentin, un segle abans de la famosa batalla que allà tingué lloc–, tampoc sabem amb certesa quin era el seu vertader nom, tot i que durant els darrers anys sembla que la cosa s’ha aclarit un poc: Lebloite seria, segons els estudiosos, el seu autèntic llinatge –Desprez és un sobrenom familiar que, a més se’ns presenta escrit de mil maneres diferents, com també passa amb el seu nom propi, Josquin–. Sí que sabem, en canvi, la data i lloc exactes de la seva mort, com sempre succeeix amb aquells que han fet mèrits en vida: fa només un any i mesos recordàvem el mig mil.leni del seu traspàs, el 1521, a Condé-sur-l’Escaut, petita localitat situada a l’actual departament francès d’Hauts-de-France, no massa lluny de Lille, la seva capital. Josquin Desprez fou, plenament, un home del seu temps; tècnicament va néixer súbdit de Felip III, el Bo, duc i senyor de Borgonya, un estat quimèric i fragmentat d’origen medieval que sempre va estar sotmès a les pretensions territorials i a les estratègies polítiques tant del rei de França com dels Habsburg del Sacre-Imperi, fins que es va mig dissoldre en l’herència inabarcable de Carles d’Habsburg, el rei-emperador. La seva música, de fet, ens porta a la modernitat artística, així com la consolidació de les monarquies autoritàries d’aquella Europa que deixava el feudalisme ens condueix a la modernitat històrica, de la mà dels Trastàmara al món ibèric, o dels Valois a França, els Tudor a Anglaterra o els Avis al regne de Portugal. Sembla ser que la primera formació musical de Josquin es completà a Cambrai, de la mà de Johannes Ockeghem, un dels principals referents de l’escola franco-flamenca de mitjans segle XV. Ja ben prest, però, comença a treballar pel sud, primer a Aix-en-Próvence i, ja després, per terres italianes, primer a Milà –on coincidí amb Da Vinci, que possiblement el retratà–. Més tard passà a Roma i a Ferrara, on entrà en contacte amb algunes de les corts renaixentistes més sofisticades dels darrers anys del Quatroccento i de la primera dècada del segle XVI. Josquin abandonà definitivament la península italiana el 1504 a causa d’una passa de pesta que afectà greument la ciutat on residia. Establert definivament a la seva terra natal fins a la seva mort, el 1521, Josquin projectà la seva obra i la seva influència per tota Europa, fins i tot a la llavors exòtica península ibèrica, principalment a la Castella dels darrers vestigis Trastàmara i, sobretot, a la cort del jove Carles d’Habsburg, (l’altre) emperador...

Suscríbete para seguir leyendo