Mestre de cor, mestre amb el cor

No puc trobar cap altre títol millor per aquest escrit que el text que pren forma de subtítol al llibre biogràfic, «en diàleg», formant part d’aquesta col·lecció de Lleonard Muntaner editor alhora que escrit així, en diàleg, per Bàrbara Duran, qui transcriu amb demesiada fidelitat el resultat de llargues hores de conversa amb qui n’és l’absolut protagonista: Joan Company i Florit.

Gran homenatge és aquest llibre per a la figura, l’obra i la petjada del santjoaner. Destacable pel fet de fer-li en vida, com remarcà a l’acte de presentació el Degà de la Catedral de Mallorca, mossèn Teodor Suau, company d’aprenentatges. Elogiable el recorregut per la figura de Joan Company que parteix de la internacionalització dels seus raonaments i posicionaments intel·lectuals que l’autora Duran fa tot comparant el contingut d’aquesta llarga entrevista amb el que hom −com a musicòloga− es pot trobar pel món en encontres professionals.

Perquè Joan Company és el director de la família coral −i l’alma mater− que és la Coral Universitat, una «eina generadora de comunitat». Joan Company és això i molt més, com deixa palès el contingut del llibre, que no vol ser tant una relació de fets, inabastable i per altra banda ja recollida de forma tan primfilada i documentada com en la publicació commemorativa Coral Universitat de les Illes Balears, XXV Anys. D’allà sorgeix la cita inicial, veu d’un dels primers cantaires, Climent Picornell: «un director de cor és, en el fons, a més d’un músic, un gestor de recursos humans».

De la trobada personal de Bàrbara Duran −quin músic en actiu a les illes no ha tengut contacte amb ell i la seva tasca?− als seus inicis, formació i professionalització, la intenció d’aquest llibre no és fer un repàs pels èxits de Joan Company sinó capficar-se al cap d’un emprenedor −musical− per entendre la seva evolució professional, que alhora es correspon amb cosa important de l’evolució del fet musical a Mallorca, i especialment la filosofia que l’ha empès per a poder aconseguir tot allò que ara existeix, tot seguint la petjada d’aquella revolució coral que Joan Maria Thomàs va emprendre a mitjan segle XX que, en paraules de Janer Manila, «va esser l’estudi aprofundit d’aquella experiència musical que posà les bases de la Coral que Joan Company s’havia entossudit de crear». Aventura, entossudiment, fervor, són paraules que fan entenedora la tasca de Joan Company, creador de la gran família coral universitària, creador dels cursos de pedagogia musical, direcció coral, cant i fins i tot composició que foren coneguts com els de la Porciúncula, que «van ser un punt de partida, de renovació, de despertar la consciència del que havia de ser el nou cant coral dins la societat actual».

El llibre de converses amb Joan Company que signa Bàrbara Duran fa entenedor el procés de transformació cultural i musical de Mallorca des de dins però amb la mirada enfora, obrint finestres, «sempre he estat molt de l’opinió d’obrir finestres», el concepte més repetit al llarg del llibre −explicat clarament com es pot dur a terme−, que es complementa amb l’altra lliçó en què clou el llibre, la necessitat de defensa, catalogació i divulgació del repertori musical nostrat.

Tot un repàs a l’evolució del fet musical a Mallorca −i a fora, amb increïbles aportacions, parau esment a Galícia− en la figura del músic Joan Company i Florit, qui es manifesta com «un autèntic convençut que el cant coral ajuda a millorar la societat, i que tant el cant coral com la música són terapèutics».

Suscríbete para seguir leyendo