L’Atlètic Balears arribava al camp del Sabadell amb un compte pendent. No havia estat capaç mai de guanyar a l’escenari sabadellenc. Només havia rapinyat tres empats en un total de 8 visites en competició de lliga. Fins i tot en una eliminatòria de Copa l’any 1980, va caure per un contundent i humiliant 7 a 1. Curiosament en aquell partit els vuit gols els ficaren jugadors sabadellencs perquè el gol atlètic va ser en pròpia porta del sabadellenc Morat.
També era un partit especial per alguns components del nostre equip. En Xavi Calm arribava al club en el qual va dirigir ara fa 9 temporades el Juvenil A. També és destacable el retorn de l’exarlequinat Manel Martínez a la Nova Creu Alta.
El partit tornava a ser un examen per als jugadors blanc-i-blaus. L’Atlètic Balears arribava amb alguns dubtes com a visitant després d’haver perdut en els dos últims desplaçaments al Johan Cruyff i Linarejos. Però amb el record del bany de la primera volta a l’Estadi Balear que va esborrar del camp al conjunt vallesà i que va ser important per la destitució d’Hidalgo com a tècnic, un parell de setmanes més tard.
La primera conclusió després del partit d’ahir és que seguim sense guanyar al camp del Sabadell després de 9 partits de lliga. La segona que s’han encès totes les alarmes després de tres derrotes consecutives a camp contrari i només sis punts dels darrers devuit. La tercera que alguna cosa passa per aconseguir aquests resultats tenint la millor plantilla de la categoria. La darrera que fa la sensació que no controlam cap partit, a casa patim i demanam l’hora i fora camp els resultats són evidents. Si no espavilam pot passar com l’any passat que quan ens vàrem voler donar compte ja només arribàrem a Primera RFEF.
