El Costa Brava és l’equip a qui ens enfrontàvem ahir. Un club que va aconseguir el 2014, amb el nom de Llagostera, allò que tant se’ns resisteix a nosaltres, l’ascens a Segona Divisió. I és que el futbol és així, el Costa Brava és un club amb unes instal·lacions molt inferiors a les nostres, amb un potencial econòmic que pot envejar el que té l’Atlètic i amb una massa social molt minsa, així i tot va estar dos anys a Segona Divisió.
Encara record un partit acompanyant l’equip a Llagostera, l’any 2018. Aquell dia ens jugàvem la vida, a cinc jornades per acabar la lliga. Vàrem ser capaços d’omplir dos autocars de «balearicos», número que duplicava l’assistència de públic llagosterenc. Si hi ha alguna persona que uneix els dos clubs és Nuha Marong. L’equip del Gironès el té en un pedestal perquè va ser ell qui va aconseguir el gol que els va dur a Segona Divisió contra el Nàstic. Nosaltres el respectam i l’estimam, perquè va firmar la millor temporada de la seva vida amb Mànix a la banqueta. Amb ell, amb el seu ànim i la seva empenta, quasi varem assolir el miracle de remuntar el darrer partit de play-off contra el Mirandés, amb una segona part magistral.
Ahir era la segona vegada que Nuha arribava a l’Estadi defensant els colors de dues camisetes diferents. Amb l’UCAM no va ser titular, amb el Costa Brava tampoc. Amb els murcians va perdre, amb els gironins també. Amb els blaus va veure un Atlètic Balears que segueix aspirant a fer campió, amb els blaugrana també. Les derrotes del Vila-real i de l’Albacete demostren que les victòries van molt cares. Ara tots els «balearicos» esperam veure a Sabadell un bon partit i especialment tornar a viure una victòria lluny de l’Estadi Balear.
