Dissabte es va celebrar el segon aniversari de la Penya Balearica del Pla. Vaig tenir la sort de poder-hi participar com a president de la Federació de Penyes. Podem estar contents de tenir una penya que, fa dos anys, va aconseguir fer una presentació amb més de cent «balearicos» i ara volia repetir l’èxit en un segon intent. Però no podem estar satisfets de la resposta dels aficionats atlètics a l’acte. Els jugadors i les jugadores que eren a Sencelles insistiren en el tema que va encetar Xavi Ginard: Què li passa a l’afició «balearica»? I és que trobam a faltar tots aquells aficionats que ompliren les tribunes de l’Estadi Balear el dia de la inauguració. Tot i que tenim un projecte consolidat, un gran equip i la notícia que es seguirà amb les fases de restauració, l’afició no mostra entusiasme. Els aficionats som els primers que hauríem de pensar si és bo aïllar-nos en camarilles estèrils. Si no hauríem d’intentar anar endavant tots junts amb projectes engrescadors que atreguin els joves. El club hauria de pensar si la idea de fer un bon equip, per després tancar-se en una torre de Babel esperant que els aficionats arribin, és encertada. Si haurien de plantejar-se la necessitat de cuidar constantment a la massa social considerant-la una aliada més que un contrapoder, o si és necessari fer un canvi de rumb en diverses polítiques de club, escoltant el que diuen els aficionats. Com deia C.S. Lewis no podem tornar enrere i canviar el principi, però podem començar des d’on estam per canviar el final i això només ho aconseguirem junts. Ahir els primers equips masculins i femenins demostraren que es fan mereixedors de veure el camp ple d’aficionats. Vàrem aconseguir dos triomfs de campions. En Biel ‘el Molino’ ja vetlla per nosaltres des del cel.
