La llampuga és un peix estacional que es captura, mentre les aigües de la nostra mar mantenen un grau alt de temperatura, des de la darreria d’agost fins a l’entrada de l’hivern. Curiosament, on aquest peix és més preuat és a tot un seguit d’illes mediterrànies com Sardenya, Sicília, Malta o Mallorca, mentre que és desconeguda per a molta gent del continent. Se sol consumir habitualment amb pebres (fregits o torrats), torrada al caliu o a la planxa i amb fideus, però el receptari és molt més ample: farcida, al forn, en escabetx, en caldera... i més recentment, marinada en carpaccio.
Ingredients:.
- Llampuga
- Pebres gruixats vermells i verds
- Tomàtigues madures
- 2 cebes
- Alls
- Farina
- Llorer, oli, sal i pebre bo.
Preparació:.
- Netejarem la llampuga i n’eliminarem la moca, el cap, i les aletes. En farem tallades regulars d’un dit de gruixa. Les netejarem, eixugarem i salpebrarem.
- Dins una greixonera de test hi abocarem oli d’oliva en abundància i hi sofregirem uns quants alls aixafats. Quan siguin daurats, els traurem.
- Després de netejar els pebres i eliminar-ne les llavoretes, fils i tels interiors, els esbocinarem amb les mans i els fregirem dins el mateix oli. Quan siguin cuits, els traurem i reservarem.
- Continuarem amb el mateix oli i hi fregirem les tallades de llampuga, enfarinades, fins que estiguin ben daurades. Les reservarem.
- En una paella a part, amb oli nou, iniciarem un sofregit amb dues cebes tallades molt fines o fins i tot ratllades. Hi afegirem dos alls laminats i dues fulles de llorer. Remenarem adesiara perquè la ceba no s’aferri ni es cremi.
- Quan la ceba comenci a ser cuita hi afegirem tomàtiga madura, pelada i trossejada en abundància. Ho salpebrarem al gust i hi afegirem un polset de sucre per eliminar-ne l’excés d’acidesa.
- Deixarem que la salsa es vagi fent, a poc foc, al llarg d’uns 20 minuts.
- Posarem la llampuga dins un recipient coberta amb els pebres; per damunt hi estendrem la salsa de ceba i tomàtiga. Devem la recepta a Antoni Ramon Oliver (Palma, 1945 - Portocolom, 2010), que des de 1969 va estar al capdavant del restaurant sa Sínia, de Portocolom. Havia après la cuina de la seva mare, Maria Oliver, Martorella, una cuinera excel·lent.
