Aquest article pot ferir la sensibilitat dels lectors

El prefecte Ponç Pilat es renta les mans mentre Jesús és condemnat a mort. Sebastià Sagreras, portaveu parlamentari del PP, no sol tenir a prop un ribell amb aigua cada vegada que anuncia el suport dels populars a una iniciativa legislativa de Vox. No li queda altre sortida que substituir el gest del romà per set paraules rituals. Les mateixes una vegada i una altra. Sense arguments addicionals de pes. Els mots són: «Està al pacte i noltros sempre complim». Un dia ens donarà un ensurt en posar-se darrere el faristol per anunciar amb solemnitat que compliran el seu programa electoral.

Ben segur que el Demòstenes del centredreta mallorquí pot argumentar molt millor. Però quan et cau la cara de vergonya, millor llegir l’argumentari de sempre que llançar una opinió pròpia i empitjorar les coses.

La darrera vegada que Sagreras ha fet de Pilat ha estat amb motiu de la iniciativa legislativa de Vox per autoritzar l’entrada de menors a les places de toros. L’objectiu és que els infants s’amarin d’aquesta tradició tan espanyola en la qual un fabulós animal és torturat davant un públic cridaner. La sang causada per les piques i les banderilles li vessa pels costats. Debilitat i espantat, el brau abaixa el cap i glopeja sang i saliva mentre espera la mort. Mort que li pot arribar després de ser travessat un grapat de vegades per una espasa. Si no basta, el rematen amb l’estoc i la tasca finalitzarà amb un punyalet al coll. Això, diuen, és cultura… del segle I abans de Crist.

Manuela Cañadas, la nova portaveu de Vox, ha explicat la mesura amb la paraula màgica: llibertat. Curiós que un partit que amenaça amb els tribunals a qui el critica, tengui sempre aquest vocable a la boca. L’altra idea força de la ultradreta és que a les places de toros hi haurà cartells que advertiran que l’espectacle, és un dir, pot ferir la sensibilitat dels assistents. Elaborar un llistat de les bestieses que s’han comès en nom de la llibertat obligaria a escriure un llibre molt gruixut. Quasi tant com el dels crims de religió. No importa quina. Per tant, aquest article es limitarà a presentar algunes de les possibilitats que ofereix l’opció d’omplir Mallorca amb cartells.

Per exemple, abans d’entrar a les rodes de premsa de Vox s’ha de posar un pasquí advertint: «Aquest acte pot causar confusió mental entre els assistents». Ja saben, ara anuncien que destituiran al seu correligionari i president del Parlament Gabriel Le Senne. Dos dies després són més amics que mai. Avui estan expulsats i demà són exemplars. Així que han passat dos mesos, Idoia Ribas, Sergio Rodríguez i Andrés Buades creen un ens de nom ‘Avanzar en libertad’. Estan a dintre i a fora. Militen al partit de Santiago Abascal, però amb un peu al carrer per si de cas. Un vaticanista, especialista en com funciona la complexa cort papal, es tornaria boig si el destinassin a Mallorca.

A l’entrada del Parlament, un pòster ha d’apercebre que al suposat temple de la paraula són més malparlats que a una taverna portuària. Un pasquí amb imatges de fusells, bombes i cadàvers ha de denunciar a la porta de l’edifici neogòtic del Consell que allà la pau està en perill. Un tal David Gil defensa que una cruenta guerra que enfronta germans contra germans i en la qual s’assassina civils per l’espatlla és una «creuada d’alliberament».

A la zona d’arribades de Son Sant Joan, grandioses tanques publicitàries escriuran les paraules «benvinguts, bienvenidos, welcome, willkommen, bienvenue». En tornar els russos, s’hi afegirà «добро пожаловать». Com a fons, fotos de les muntanyes del Port d’Andratx, d’un embús a la via de cintura i d’una brega de turistes a Magaluf. Més que res perquè els viatgers quedin advertits de què el paradís té una cara fosca. Com la lluna. Fins i tot, a Son Moix quedaria esplèndida una pancarta que digués: «Aquí treballam per seguir a Primera, qui vulgui veure futbol, que vagi a veure partits d’infantils».

Vox presenta –a la fi!– una gran proposta. Tan sols necessita alguns retocs per adaptar-se a les necessitats del segle XXI i no retornar-nos a l’edat mitjana.