Els diccionaris defineixen el voluntariat com aquelles persones que fan un servei a la comunitat d´una forma lliure, sense esperar res a canvi, moguts per allò que en deim altruisme. Associam al voluntariat valors i capacitats com la solidaritat, l´empatia, anàlisi de la realitat social, afany de participació, entre d´altres.
La crisi econòmica, i els seus efectes perversos sobre una franja important de la població ha posat de manifest la importància de la tasca dels voluntaris perquè han permès fer front a situacions de precarietat, exclusió social i deteriorament significatiu del nivell de vida. No tenc cap dubte que els anys més durs de la recessió econòmica haurien estat encara més difícils si no fos per les xarxes de solidaritat i d´intervenció social d´un nombre important d´entitats que compten amb voluntaris. Una feina però que no sempre és visible, no sempre és coneguda en la seva dimensió real.
El voluntariat ha evolucionat perquè ha passat d´una actitud paternalista, sovint basada en la beneficència, a una altra que analitza i intervé en la realitat des de plantejaments de justícia social i dignitat de la condició humana i també de reciprocitat. Fa molts anys, els ben intencionats voluntaris intervenien convençuts que una part de la desigualtat i precarietat social era inevitable (és a dir s´assumia certa fatalitat) i s´actuava de "dalt a baix", és a dir, s´assumia que els beneficiaris de la seva acció social eren individus passius, als quals calia ajudar a pal·liar la seva situació, però sense involucrar-los en un programa de reinserció, de normalització o de dignificació de la seva situació (és aquí on dèiem paternalisme). A tall d´exemple, record quan era infant, un grup de voluntàries del meu poble assumien un discurs que més o manco deia: "Els hem d´ajudar perquè no en saben. Els hem de donar una mà perquè no n´hi ha més". Ara, les entitats socials combinen la feina dels professionals (educadors i treballadors socials, pedagogs, psicòlegs, professionals de la salut, etc.), amb els voluntaris i aleshores fan partícips els beneficiaris dels camins que han de portar a la solució de la problemàtica i realitat que s´aborda.
El voluntaris han de gaudir del reconeixement de la ciutadania, com agents socials actius. Actuen allà on hi ha una problemàtica, on hi ha una inquietud de transformació de la realitat. N´hi ha que formen part d´una entitat, altres a títol individual, n´hi ha que hi col·laboren amb freqüència, d´altres puntualment. El nombre d´entitats que comptem amb voluntaris és elevada, i s´ha de fer visible. Una part s´agrupa en la Plataforma del Voluntariat de les Illes Balears (PLAVIB), d´altres funcionen de manera autònoma en espais concrets, en barris, en municipis, sovint d´una manera austera i callada. També la nostra universitat compta amb programes específics i prou interessants per fomentar el voluntariat en la comunitat universitària.
Els voluntaris s´han de reconèixer, han de gaudir d´accions de formació (de fet això ho fa la PLAVIB), han de tenir regulats els seus drets. De fet, no s´ha d´utilitzar el voluntariat per suplantar les obligacions que es tenen des de les institucions, ni tampoc s´ha de substituir amb voluntaris la feina dels professionals. La línia que separa les coses i els camps d´acció d´uns i altres sovint és prima, d´aquí la necessitat d´elaborar una llei que reguli aquest sector, adaptat a les exigències del present. I les institucions han de facilitar, promoure, fer visible la tasca dels voluntaris.
*Historiador i director general de Participació i Memòria Democràtica
