Tribuna

Un sant nou a la vista- 2

23.11.2015 | 01:56
Un sant nou a la vista- 2

No deu esser necessari recórrer a la demoscòpia per preveure que la beatificació i subsegüent canonització d'En Ramon Llull serà rebuda amb goig fins i tot de gent que no creu en Déu ni en Santa Maria, inclosos els governants més laicistes, encara que no sia més que per sortir a la foto. Segurament els intel·lectuals trobaran que la santedat oficialment reconeguda no afegirà res al seu prestigi com a figura de la història del pensament occidental, però sempre pensaran que tot fa feix i ja ens va bé que, de tant e tant, Occident, inclosa Espanya, recordi que la cultura catalana existeix, baldament sia arran d'una canonització.

Jo present excuses a tothom que se senti molest per la meva actitud, però no sé estar sense manifestar que aquesta canonització, pel retard amb què arribarà, em sembla una humiliació per a l'interessat. Si pens que En Ramon Llull ha estat objecte d'un greuge comparatiu és per les dificultats amb què han topat els processos encaminats a la seva canonització, quatre sense comptar el darrer, que serà el que fa cinc, en contrast enlluernador amb la rapidesa amb què han concedit la santedat oficial a altres figures, de trajectòria potser indiscutible, però sí discutida, com és el cas del papa Joan Pau II, que en nou anys rebé el títol de sant, mentre que En Llull n'haurà haguts d'esperar set-cents, o sia, set segles.

El temps d'espera que ha de transcórrer entre la mort del personatge i la canonització ha estat molt variable. A part el cas del canonitzat en vida: sant Dimes, que ho fou directament per Jesucrist (Lluc 23:43), fins ara, les canonitzacions més ràpides han estat la de sant Pere de Verona (337 dies) i la de sant Antoni de Pàdua (352 dies). El qui més hagué d'esperar fou sant Pere Damià (756 anys), o sia que no podrem dir que En Ramon Llull haurà batut el rècord d'espera.

Quatre processos de canonització fracassats haurien hagut de fer desistir d'iniciar-ne encara un altre. L'aspirant a un càrrec o a un lloc de feina que li és indispensable per guanyar-se les garroves insistirà tant com sia necessari per obtenir-lo: quants n'hi ha que, havent anat debades a oposicions quatre vegades, encara s'hi presenten una cinquena! Però se tracta de necessitats vitals. La canonització pertany a l'àmbit dels honors, i d'honors, un savi i poeta com Llull, en pot prescindir.

(*) Filòleg

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!

 
Enlaces recomendados: Premios Cine