Tribuna

Estratègies per a un turisme sostenible (i 2)

27.06.2014 | 06:50
Estratègies per a un turisme sostenible (i 2)
Estratègies per a un turisme sostenible (i 2)

El turisme que actualment tenim a les Illes Balears, diuen o ens volen fer creure els operadors turístics i hotelers, que és la demanda que hi ha, per tant hem d´oferir el que els turistes volen, és a dir: les ofertes del "tot inclòs", "turisme d´alcohol", biergarden, turisme kegel, "turisme sexual", turisme de quantitat més que de qualitat, etc. Així tenim una oferta d´especialització quasi única i no de més diversificació per a les diferents demandes que no ens visiten. Això vol dir que no cream oferta per a aquests potencials turistes. Si parlam de reconversió integral, vol dir cercar un model que faci possible adequar l´oferta per poder acollir el màxim de segments de demanda que hi ha en el mercat i que siguin compatibles entre ells.

El disseny del producte adequat és l´activitat més important de marketing. Segons l´economista A. Serra (2005), si disposam d´un producte que el mercat no desitja (mercat referit a tots els segments amb la finalitat d´un màxim potencial de diferents tipologies de turistes i oferir una autèntica diversificació), ni les millors campanyes promocionals, per molt originals i brillants que siguin, ni les ofertes de preus, ni una distribució perfecta aconseguiran tenir consumidors, almanco de manera repetitiva. Per contra si el producte satisfà al consumidor, l´únic que necessitam és que la resta d´accions de marketing siguin correctes i coherents per garantir l´èxit en el mercat.

Si seguim l´evolució de les imatges promocionals del nostre turisme, es pot observar com es produeix un gradient conceptual publicitari en la comunicació i publicitat del producte d´oferta. De les imatges dels inicis que mostraven amb tota naturalitat la realitat de l´entorn i la seva autenticitat, oferien un producte dirigit al potencial consumidor de entre els segments possibles de la demanda global existent, s´ha anat passant a oferir un producte inconcret, a oferir coses aïllades, de manera espontània en funció de la demanda de cada moment provocada segons els interessos dels operadors i hotelers. A les darreres dècades els gestors del turisme (?) s´han acomodat a les fires turístiques internacionals, promocionant (més bé fent propaganda) imatges idíl·liques i anuncis ficticis que no identifiquen un producte concret. Quan en realitat les reserves més venudes són les del "tot inclòs".

En realitat la promoció més efectiva és la que es fa amb l´oferta real des de la destinació cap el mercat emissor amb la transmissió boca oïda, amb efectes multiplicadors, o la que fan directament algunes activitats econòmiques sectorials del seu únic producte particular d´oci (programes de televisió, reportatges, pel·lícules, marxa nocturna, alcohol i sexe, en els centres emissors). Si agafam com exemple d´estudi destinacions com la Platja de Palma, Magaluf, Platja de´n Bossa i Figueretes, són models amb poca diversificació tipològica de demanda mercat, que han anat limitant de cada vegada més la seva especialització quasi única cap a un turisme de baix poder adquisitiu, amb predomini d´oci nocturn, alcohol i sexe. És un turisme que es destrueix a ell mateix; amb moltes infraccions legislatives; desinterès i negligència política; desenvolupament desordenat i no planificat; disminució de qualitat de vida, de patrimoni i d´identitat; promoció errònia; inseguretat ciutadana i violència. No hi ha dubte que promocionar el producte real que s´ofereix fa que es rebi demanda de la tipologia turística que vol l´oferta que es promociona, cosa que contrasta amb la promoció oficial (amb gran despesa pública) que es realitza a les fires turístiques.

Fa poques setmanes (Diario de Mallorca de 28 de maig) la Federació Hotelera de Mallorca feia pública una proposta, feta al Govern de l´Estat, de 50 reformes que beneficierien les seves activitats econòmiques. Amb l´argument que el seu negoci no és "rendible" i per poder augmentar la competitivitat, demanen grans avantatges fiscals i eliminació d´imposts a canvi de crear ocupació (que també ocasiona atur temporal discontinu, el cost del qual ja subvencionam els ciutadans). Diuen que els imposts els ofeguen les possibilitats d´inversions. S´atreveixen a demanar reduir un 20% el sou del personal i acomiadar més barat.

Aquestes exigències són una demostració del seu elit de poder i pressió com a grup d´interès productiu que mou els fils de teresetes dels gestors polítics del turisme. I més que això són un insult i menyspreu als ciutadans que sempre han absorbit les externalitats produïdes per les seves activitats. Estan demanant que encara sbvencionem més els seus negocis, en lloc d´internalitzar els costos dels impactes produïts i la destrucció que han anat fent del turisme. Han fet ús, abús i negoci dels béns públics, com si fossin béns lliures, que han fet minvar el patrimoni tangible i intangible de tots els ciutadans, que foren els encants inicials, que varen fer possible l´inici d´un turisme, i que ara no tenim i enyoram.

Està ben clar que els hotelers únicament defensen les seves activitats econòmiques de manera sostinguda i no un turisme sostenible patrimoni social de tots. No tenen preocupació per un nou model turístic de qualitat (sembla que va millor pels seus negocis el turisme residual i de resignació que ara tenim) que contempli factors com l´oferta, la demanda i les seves tendències, percepció, experiència, actituds, marques, segmentació de la demanda, diferenciació, qualitat, satisfacció, fidelització, autenticitat i producte. En realitat ells cerquen abaratir els seus costs, augmentar marges de beneficis i poder tenir un màxim de turisme quantitatiu, de baix poder adquisitiu i d´especialització quasi única. Dissortadament el nostre és un turisme sense nord, que l´Administració no en sap dur el rumb i que els ciutadans ho hem consentit.


* Geògraf, coordinador del Grup de Recerca de Territori, Turisme i Oci del Institut d´Estudis Ecològics (INESE)

¡Síguenos en las redes!

 
Enlaces recomendados: Premios Cine