Ens trobem al bell mig d´una crisi econòmica i social profunda, dura i perllongada. D´altra part, cada cop és més evident que el progrés econòmic i social de les nacions se sustenta des de fa uns lustres en el coneixement més que en els factors clàssics de disponibilitat de matèries primeres, béns de capital i, fins i tot, el nivell i l´evolució dels costos del treball. És el que es coneix amb l´expressió "economia del coneixement". L´autèntica riquesa de les nacions radica actualment en l´estoc de coneixement i en la manera que es té d´aprofitar-lo. Per això, apostar per l´economia del coneixement és la millor manera d´acarar la crisi econòmica.
La generació global de nous coneixements a través de la investigació científica i tecnològica (la R+D) és molt gran i es produeix a una velocitat creixent. Més del 90% dels investigadors que hi hagut al llarg de la història de la Humanitat són actualment vius i estan actius. Encara més, s´estima que el 2022 el 90% de l´estoc del coneixement humà s´haurà produït en la darrera dècada. Dit d´una altra manera: s´haurà produït a partir d´enguany, cosa per la qual encara no el tenim a l´abast.
El nostre futur dependrà de la nostra capacitat d´innovar a partir dels coneixements científics i les tecnologies disponibles. Això és una condició necessària perquè l´oferta de béns i serveis pugui ser competitiva en els mercats internacionals. És evident que un país com Espanya, i més encara una regió com les Balears, no pot ser autosuficient en el marc d´una societat del coneixement i d´una economia global.
El que hem exposat comporta una sèrie àmplia de fets que convé analitzar. A nivell internacional s´està passant de la fase de globalització expansiva (1980-2007), basada en la deslocalització de les empreses transnacionals occidentals vers els països emergents d´Àsia i Amèrica Llatina, a la fase actual de globalització selectiva, que proposa repensar les localitzacions de les inversions transnacionals en termes de l´obtenció d´avantatges competitius dinàmics. Les col·locacions de les inversions multinacionals es faran en funció de la identificació d´àrees especialitzades on es concentrarà el millor coneixement científic i tecnològic d´un camp determinat. Les noves assignacions, de vegades re-centralitzacions, de les inversions transnacionals (incloses les del turisme i oci) s´acceleraran a mesura que les grans àrees receptores de la inversió transnacional dels darrers trenta anys (Xina, Índia, Brasil, etc.) vagin madurant i perdent els avantatges comparatius que tenien inicialment. Per tot això, pensem que és bo que ens demanem amb relació a les Balears cóm ens podem resituar davant els escenaris de la globalització selectiva, que seran els que determinaran els grans moviments del capital transnacional en els propers lustres.
En la fase de globalització selectiva caldrà ampliar els camps tradicionals de les polítiques de R+D+i amb l´atenció deguda a l´àmbit de la internacionalització de segona generació. Això és, caldrà pensar no solament en les exportacions directes, sinó sobretot a reforçar els lligams i connexions amb els centres de pensament i d´excel·lència mundial que més s´avenen amb els nostres camps d´especialització i d´avantatges competitius dinàmics. Es tracta que les Balears puguin ser identificades a nivell mundial com una regió d´excel·lència en aquells camps on podem destacar i en els quals se´ns coneix. Aquests camps són, a parer nostre, el del turisme en sentit ampli i el del medi ambient. Pel que fa a temes de coneixement i de producció científica ens situem clarament per sobre de la mitjana de l´Estat en ciències ecològiques, ciències de la terra i en diverses especialitats de ciències relacionades amb el turisme. Convindrà que en els propers anys sapiguem encomanar un creixement significatiu als camps de la ciència i la tecnologia ambiental i al de la gestió del turisme.
El 2010 els nivells de despesa en R+D sobre el PIB se situaven a les Balears en un 0,4% i sumaven un total de 110 milions d´euros. A Espanya el nivell era de l´1,4% amb un total de 14.588 milions d´euros. Hauríem de seguir augmentant aquests nivells perquè som a una distància enorme del que s´espera d´una societat avançada (3% del PIB). Per aconseguir que l´activitat en R+D i en innovació tecnològica creixi és necessari mantenir l´impuls exercit des del sector públic i, també, des del sector privat. A Espanya, i també a les Balears, el suport a la R+D+i ha experimentat recentment retalls significatius tant en el sector públic com en el privat. A altres indrets, en canvi, com ara Alemanya o França, les inversions en l´àmbit de referència s´han mantingut o fins i tot han augmentat.
Cal destacar que en el període 2003-2010 les Balears són la comunitat autònoma que presenta la segona major taxa de creixement en despeses de R+D (38,3 punts per sobre de la mitjana d´Espanya). Solament ens supera Cantàbria amb 60,8 punts per sobre. Les darreres dades disponibles, referides al 2010, mostren que les Balears mantenen encara un fort creixement en la despesa en R+D, amb un augment del 10,5% amb relació a l´any anterior (la més alta de l´Estat). Aquest resultat ha estat possible gràcies a un treball planificat i constant dels diferents governs, que han mantingut un acord implícit en matèria de polítiques de R+D+i des de l´aprovació de la Llei 7/97 de la CAIB sobre investigació i desenvolupament tecnològic. La citada llei va fer possible a partir del 2001 el desplegament dels quatre plans de ciència, tecnologia i innovació que abasten el període 2001-2012. La política de consens s´hauria de mantenir de cara al futur per moltes raons, entre elles la d´eficiència competitiva. En aquest sentit cal recordar que del 2000 ençà els únics índexs de competitivitat que han millorat a les illes són els que van lligats als sectors emergents dels serveis avançats, intensius en R+D+i i en l´ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.
D´altra part, és fonamental que, al marge dels nous coneixements en una sèrie limitada de camps d´especialització, tinguem la capacitat d´absorbir, metabolitzar i transformar en innovacions útils per a les illes l´aportació del nou coneixement que es produeix a nivell internacional. Aquesta capacitat d´absorció depèn sobretot del nivell de formació de la població (empresaris, professionals, assalariats, etc.). En suma, el futur depèn de l´educació, de la formació i de la capacitat d´innovar, assumir riscos, emprendre nous reptes productius i dinamitzar la capacitat col·lectiva d´adaptació al canvi.
Finalment, caldrà conscienciar la societat i els responsables capdavanters de les institucions perquè tinguin present que el principal repte de futur consisteix a aconseguir ser identificats com un centre de referència en el coneixement científic de tot allò que fa referència a les noves tecnologies i en la innovació que tingui a veure amb l´organització i gestió el turisme, amb l´oci i els serveis en general, amb la preservació del medi ambient, amb la regeneració i reordenació de zones madures i amb les tecnologies mediambientals que es requereixen per fer-ho. També, amb la implementació de sistemes avançats de gestió de les costes i del litoral. En definitiva, el principal repte del nostre futur consisteix a ser coneguts internacionalment pels coneixements que ens permeten fer bé allò que sabem fer.
