El canvi de partit polític en el poder, lògicament, comporta el canvi de titular en les responsabilitats educatives (sigui conseller o ministre) i, gairebé sempre, i això ja no és tan lògic, comporta també canvis en el sistema i/o en la legislació educativa. Això sempre ha estat així i, pareix que continuam igual. El nou ministre del ram (senyor Wert) ja anuncia canvis i, per ara, diu que desitja el màxim consens possible. També ho va dir en el seu moment el nostre conseller (senyor Bosch). Els canvis són necessaris amb tota seguretat ja que la societat canvia. Ningú no entendria que el món educatiu fos sempre igual i avui tenguéssim, per exemple, els mateixos currículums que fa cent anys o bé que els mestres es dedicassin a posar de genolls i de cara a la paret els alumnes que no segueixen deteminades pautes, com passava fa algunes dècades.
Ara bé, els canvis sempre han de ser per millorar, i és cap aquí on hauríem de caminar i aquests són els que s´haurien d´afavorir, són sempre lents, n´estic convençut. Dit d´una altra manera fins que les persones els entenen, els veuen com a propis i els posen en pràctica, els canvis no es produeixen. No s´hi val estar en contra de la violència i arreglar els problemes a bufetades.
Ja n´hi ha prou de modificar normatives, plans d´estudis i legislació. Ja n´hi ha prou d´idees "brillants" com la de convertir-nos en autoritat o la modificació del batxillerat. Aquestes propostes de canvi des de dalt no arreglaran res. Només són cortines de fum per amagar la ineficàcia i la manca de voluntat de canvi real.
Els camins per millorar l´ensenyament i els seus resultats han de ser uns altres, necessàriament lents i necessàriament laboriosos. S´han de planificar a llarg termini i s´han de tenir clars els objectius i ajudar a canviar en positiu tots els elements que dificultin la millora. S´ha d´aprofitar l´experiència i saber oferir un projecte global i encoratjador a tota la societat i al món educatiu en general. Només amb la complicitat de tots millorarem la situació.
Vull esmentar dos factors de manera molt genèrica que s´han de tenir molt en compte: els recursos econòmics (s´ha de tenir clar que millorar sol ser car) i les persones que intervenen en tot el procés educatiu (i no estic parlant només del preofessorat). Si no hi ha més recursos la millora es fa molt difícil. Tots els estudis sobre sistemes educatius indiquen que per avançar, per reduir els fracàs escolar, s´han de dotar els centres educatius del personal, mitjans i instal·lacions suficients. El mínim que cal dedicar-hi està entre un 6% i un 7% de la riquesa i, aquí sempre hem estat lluny d´aquests percentatges (2,99%). El factor humà i la seva manera de treballar, la selecció i la incentivació dels professionals, la seva formació de base i el reciclatge perment, la confiança que genera en els usuaris (alumenes i famílies) i la seva implicació són, també, factors essencials.
De tot això els responsables polítics no en parlen i actuen en sentit contrari. Ara, amb l´excusa de la crisi, anam cap una dràstica reducció en tots els aspectes. A més aquestes retallades es fan de la manera més brutal, sense cap pudor ni explicació i moltes vegades mentint descaradament.
Un exemple concret és la darrer mesura "per millorar": la supressió del programa PROA, dedicat a reforçar l´alumnat amb dificultats d´aprenentatge. En el mateix moment que als sidicats se´ns diu que el programa continuarà durant l´any 2012, s´estan enviant cartes als centres educatius suprimint el PROA.
Haurem d´esperar un cert temps per millorar i com a societat ho podem pagar molt car. Encara que en alguna ocasió diguin el contrari, cap administració educativa sembla creure´s que l´educació és una inversió i no una despesa.
(*) De la Federació d´Ensenyament de CCOO a Eivissa i Formentera i membre de la Junta de personal docent no universitari de les Illes Balears (JPDnU)
