Més reflexions sobre la via conectora

Veure http://pecamins.wordpress.com

Tradicionalment la mobilitat a les ciutats, entesa com a la necessitat inherent dels ciutadans de desplaçar-se dins un mateix àmbit metropolità no ha estat rellevant en la planificació urbanística de la ciutat. S´ha primat la zonificació funcionalista dels espais edificats en front de la xarxa d´espais urbans de moviment i d´interrelació.

Palma ha tengut, des del Pla de principi del segle , una evolució de planejaments urbanístics i cap d´ells ha tengut com un dels objectius definir i racionalitzar els problemes de mobilitat que genera l´activitat ciutadana. En el segle l´ajuntament de Palma ha fet dos estudis de mobilitat, el de 2002 i el de 2009 que és una actualització parcial del primer, son els primers intents de reconduir el efectes d´un model de mobilitat basat exclusivament en el vehicle privat.

En cap d´ells s´estudien els accessos a Palma perquè formen part de la via cintura, infraestructura competència d´una altra administració. És en el Pla Director Sectorial de Carreteres on es fa una menció especial als accessos a Palma indicant-ne la seva problemàtica i instant a la redacció d´estudis detallats per a resoldre´ls.

Actualment es fa la Via Connectora sense haver estudiat correctament els accessos a Palma i se´ns presenta aquesta via com a solució als problemes. Com podem solucionar un problema sense conèixer-lo? Doncs com sempre es fan les coses en aquestes circumstàncies. Sobredimensionant la solució.

Un altre dels factors que han condicionat el d´aquesta nova arteria de la nostra ciutat és que s´han obviat les polítiques actuals de foment del transport públic. No és coherent dimensionar aquesta via pensant en donar resposta al creixement de l´ús del vehicle privat a llarg termini, és satisfer una demanda que tanmateix és . No és un procediment eficient ni social, ni ambiental, ni econòmicament, ni coherent amb en en medis alternatius de transport.

Hem d´utilitzar les infraestructures com una eina per controlar la balança, decidint l´oferta. Si a la ciutat hi caben una quantitat determinada de vehicles compatible amb el confort ciutadà dels seus habitants, aquest ha de ser el nostre límit físic de dimensionament de les infraestructures viaries que hi arriben. El transport públic té un paper fonamental per equilibrar aquesta nova mobilitat i donar cobertura a tota la demanda en aquest nou escenari de futur.

Així doncs, sense un estudi de mobilitat que contempli l´àrea metropolitana de Palma que inclogui l´estudi dels accessos a la ciutat i que tingui en compte els sistemes alternatius al vehicle privat, fonamentals pel nou model de ciutat que s´està construint, no tenim els fonaments adequats per construir la via connectora que necessita Palma avui i en el futur.

Per tant, no hem d´equivocar la discussió, no és tracta de si els enllaços han de ser a nivell o no, o de si basta amb un enllaç a nivell o dos o tres. Això no és un debat polític. El debat polític ha de definir si volem continuar amb el model de mobilitat basat en el vehicle privat o optem per un nou model més diversificat, valorant els impactes que aquesta decisió té en el medi ambient, en el consum de l´energia, en l´ocupació del territori i en la ciutat de Palma.