Felanitx és una vila antiga que visqué moments de gran esplendor en el passat, amb una poderosa indústria vitivinícola –un bon exemple n´és el celler cooperatiu, les naus del qual s´han convertit en una quasi ruïna a l´espera d´un miracle que mai no arriba– i un comerç no manco dinàmic. Va ser a les darreries del segle XIX i primera meitat del XX, període en el qual arribà a disputar la capitalitat del Llevant mallorquí a Manacor. Per Portocolom s´exportava vi i aiguardent i, endemés, hi havia un via de tren directe que enllaçava la Vila amb Ciutat. Felanitx va ser una ciutat pròspera i culta, ho ha seguit sent fins temps molt recents, però això és història passada . Avui s´ha convertit en una vila esmorteïda. De fet és una ciutat dormitori, amb infinitat de cases, fins i tot les més nobles, tancades i en progressiva degradació, que només revifa els diumenges, dia de mercat, amb les fires o les berbenes de Sant Agustí. El resultat és un alentiment econòmic, que s´ arrossega des de molt abans de la crisi, i l´abandonament de la població felanitxera que facilita el creixement d´una població immigrant que, a poc a poc, va ocupant al carrer el lloc d´aquells que se´n van.
En aquest context, però, no deixen de sorgir iniciatives interessants, una de les quals és Idea Felanitx, un col·lectiu que reivindica per a la ciutat el paper predominant que tengué en el passat i, sobretot, la conservació i rehabilitació del seu centre històric. De moment s´han limitat a llançar el guant , amb un intent de captar idees que afavoreixin la recuperació del nucli primitiu de la vila. Només això: una idea que permeti encetar el diàleg social i arribar a un compromís entre la Sala i la societat civil. La primera perquè faci la tasca que el correspon, és a dir facilitar el projectes rehabilitadors. El grup d´Idea és conscient de que no es pot continuar amb una política immobilista que enlloc de preservar el patrimoni contribueix a la degradació de l´entorn. El centre històric de Felanitx n´és una prova evident. Mentre no hi hagi una normativa adaptada a la situació actual –una assignatura pendent de les normes subsidiàries– es quasi impossible reformar un habitatge o instal·lar un comerç, quan és evident que sense vivendes i botigues no hi ha res a fer.
La intenció d´Idea és engrescadora, tot i que per trobar idees factibles, n´hi hauria prou observant allò que s´ha fet a altres poblacions, on els centres històrics s´han convertit en eixos revitalitzadors no sols del nucli urbà sinó de tot el terme. Viles com Artà, Alcúdia, Sineu, Santa Eugènia o Santanyí, per fer esment d´uns quans exemples representatius, que han sabut compaginar la preservació del patrimoni amb l´activitat turística. Felanitx té la possibilitat de fer-ho. El mercat del diumenges en pot ser l´iman, però –baldament la monumentalitat d´alguns dels seus edificis– és gairebé impossible veure-hi passejar un turista els altres dies de la setmana. El centre històric de Felanitx no té res que envejar a altres centres similars, però és un desert. Els promotors d´Idea ho descriuen d´una manera prou entenedora: "és un espai de deficient tractament, amb un valor patrimonial infravalorat i escasses inversions".
Felanitx, com moltes altres poblacions mallorquines, ha viscut massa temps del passat. És el moment de recuperar el temps perdut i de posar-se al dia amb projectes capaços d´engrescar uns i altres en una idea comuna: la de reconvertir la vila en una ciutat on no només hi hagi diumenges, en una vila global, amb set dies a la setmana, residencial i alhora innovadora, que ofereixi possibilitats de feina i d´integració a tota la seva gent, sigui quin sigui el seu origen o lloc de naixença. El felanitxers necessiten recuperar el pols i el dinamisme dels seus avantpassats. La rehabilitació integral del centre històric –per poc que l´ajuntament, els propietaris i els botiguers arribin a l´acord de mínims que es reclama– podria ser l´eix central del nou Felanitx, la possibilitat de tornar a entrar a la història. Això juntament amb la revitalització del Celler Cooperatiu, el vell Sindicat –per què no un Museu del Vi, un espai cultural o, fins i tot, sí no hi ha més alternatives, un centre comercial i d´oci- l´estat d´abandonament del qual és un insult ja no sols Felanitx sinó a tota la foravila mallorquina.
