El cel, al capcurucull del casal neogòtic, és d´un blau fort entapissat de vaixells blancs que suren per l´atzur cap enlloc. El casal de la possessió de Son Restassà, dominant els penya-segats de la Traumutella, el va bastir el besavi de Joan de Santvení damunt l´antiga casa rural pagesa amb tots els excessos arquitectònics d´un home que havia explorat selves verges, caçat tigres i lleons i descobert tribus primitives per la llunyana Amèrica. El comerç del cautxú l´havia convertit en un senyor. I com un indià milionari havia retornat a Mallorca per descansar i morir. Joan celebra les noces d´or del seu matrimoni amb Antònia Maria Sureda i en els jardins es troba la crème de la crème de la societat mallorquina. Fa un horabaixa calorós si no fos per la brisa que ve de la mar. Els escots són generosos i molts d´homes s´han tret les americanes. Després, quan arribi la nit, les senyores s´embolicaran amb fulards i capes per a aquell sopar de gran festa. A la pista de ball hi ha un jovent que exulta i riu amb la música d´Antònia Font. En una gran carpa blanca enmig del jardí, una altra pista de ball enrevoltada de taules i cadires, on l´Orquestra Meravella interpreta valsos. Laura Ferrer ha deixat el seu home, Marçal Samsó, missèr, discutint amb uns banquers sobre els pactes de la política i ha partit amb Rafel Aguiló, un dels seus millors amics, jutge, cap a l´umbracle. El coneixes? És un lloc magnífic, ja ho veuràs. Laura mira l´esquena quadrada de Rafel que la guia vorejant un llac ple de cignes blancs amb una illeta amb una pèrgola al centre. Agafen un caminoi ombrejat de pebreboners. Van cap a una edificació de columnes primes i daurades, parets de llenques de fusta negres germanes de les del sostre. Encara veuràs algunes de les plantes exòtiques que el besavi va dur i que s´han anat conservant com una tradició. Hi ha escenes que tornen i tornen, que no ens volen deixar mai del tot. Laura sent un calfred quan entra en aquell santuari fosc que perpetua el passat de les botàniques més salvatges, més allunyades, més perilloses. La música de la festa ha desaparegut i el silenci se sent, el començament d´un rar silenci. Creix una olor d´humitat que ho amara tot dins els clarobscurs inquietants de les ratlles de claror que fan els murs amb el sol del capaltard. Els ulls s´acomoden a poc a poc a la fosca. Hi ha palmeres esponeroses, falgueres gegants, una estora de molses amb estrelletes fosforescents, catarates de plantes enfiladisses que degoten. Ferran l´agafa per la cintura i Laura ha de dissimular un crit. T´ho repetesc, és com si tengués un escarràs al pit, quan estam tot dos me´l puc treure, quan estic totsol som un handicapat. Laura es desfà d´aquelles mans d´amic. I es posa a córrer entre fosques bategants. Marçal està aficat dins una trama de blanqueig d´euros, de milions d´euros. Corrupció urbanística i altres herbes. Hi ha connexions amb societats a les illes Caiman. No has de passar pena. Mira, aquí hi ha les plantes carnívores. Són molt antigues. No et faran mal. Mira sullà aquell bosquet: no t´enlluernen les orquídies? Laura travela i cau. Rafel es colga damunt la carn tremolosa, regirada, i la besa als llavis molt de temps. Després tot serà molt ràpid. Arribaran a la festa quan ja es comença a servir el sopar. Laura té un missatge al mòbil. Marçal ha partit per una feina urgent. Tornarà. Laura se´n vol anar i Rafel l´obliga amb extrema suavitat a seure´s al seu costat en una taula en què hi ha unes ties velles que només saben parlar del temps i de les tempestes. Riuen molt. Laura té els ulls brillants. Com si anàs a plorar d´un moment a l´altre. Dins el plat que li serveixen hi ha una serp de veres. Laura s´acuba i Rafel la treu de la festa dins els braços. Ha estat el moment més emocionant de tots, diu la tia Siò amb un cigarret als llavis.