Per entendre la trama de Rigoletto, l´òpera de Verdi, una producció de la qual s´estrene anit al Teatre Principal de Palma, per assaborir del tot la història que el compositor ens vol mostrar en música, ens hem d´anar fins el segle XV a França i més concretament a la cort de Francesc I, el rei una mica donat a l´entreteniment i que posà al seu país en un lloc predominant dins Europa. En alguns episodis de la vida del monarca s´inspirà Victor Hugo a l´hora d´escriure Le roi s´amuse (El rei es diverteix) el 1832. A partir d´aquesta obra teatral, vint anys després, Francesco Maria Piave, poeta i llibretista, va reescriure la història convertint-la en un dels títols verdians més populars i representats. Naturalment Piave es concedeix algunes llicències històriques i temporals, una de les quals és traslladar l´acció al ducat de Màntua, la qual cosa rebaixa l´escala, convertint el rei en un aristòcrata.

Musicalment, l´obra funciona molt bé. Àries, duets, concertants, cors... tots són molt inspirats i han gaudit del fervor del gran públic. Basten com a exemple les àries La donna è mobile, que, tot i ser tan cantada, mai no ens deixa indiferents i Caro Nome, pura delícia. Si bé Rigoletto és una obra amb múltiples personatges, tres (cinc si acceptam que Sparafucile i Maddalena comparteixen protagonisme) porten el pes de l´obra. El Duc de Màntua, el seu bufó (Rigoletto) i la filla d´aquest, Gilda. El tenor, el baríton i la soprano, respectivament.

Nucci, Ruggiero Raimondi, Joan Pons, Bruson, Wixell... tots els gran noms de la tesitura han desitjat el paper protagonista, que a més de bons moments musicals està dotat d´una psicologia que el converteix en un del gran rols de baríton de tots els temps. Pavarotti, Domingo, Aragall, Kraus, Gedda... ha estat temptats pel personatge del Duc, que reuneix una dosi infinita de cinisme. I Gilda? Doncs també trobam les grans sopranos lligades a aquest personatge: Cotrubas, Scotto, Moffo, Gruberova, Studer...