Fill del gran Duc Yaroslav i d´una dona molt pietosa, Alexander Nevsky es transformà de gran líder a sant de l´església Ortodoxa russa. Amb una vida molt agitada i en forma d´epopeia, no és estrany que hagi estat tema de llegendes i excusa per a la creació artística en tots els sentits, des de la pintura (existeixen moltes icones amb la seva imatge) fins la música, passant pel cinema.

Així Sergei Eisenstein, per encàrrec d´Stalin i amb el fi de preparar el poble rus davant l´amenaça nazi, posà el nom del personatge a un film de l´any 1938 i en el qual es mostra la història de la batalla que sobre el gel del llac Peipus liderà Alexandre per defensar el seu poble dels atacs teutons.

Un altre Sergei, Prokofiev, composà, per a la ocasió, la seva tercera banda sonora, que mai no arribà a incloure´s de manera completa a la pel·lícula i per aquest motiu la reelaborà un any després en forma de cantata per a mezzosoprano, cor i orquestra amb el nombre 78 del seu opus. Des de llavors és una obra habitual dels repertoris de les sales de concert i ha esdevingut una partitura clàssica del segle XX.

Mikhail Tatarnikov, un dels joves directors russos i un dels que millor coneixen el repertori del seu país, s´ha posat al front de la nostra simfònica per oferir aquesta cantata a Formentor, acompanyant les imatges de la pel·lícula, cosa habitual avui en dia.

Tatarnikov, tan lligat al Teatre Marinski, debutà fa set anys precisament amb un ballet basat en la segona simfonia de Prokofiev i un any després s´estrenà en el món de l´òpera amb L´Amor de les tres taronges del mateix compositor. Podem dir, per tant, que ha fet seu l´esperit del compositor, la música del qual ha dirigit a molts d´indrets i que ha alternat amb les composicions d´altres autors russos (es posà al front de l´Eugene Onegin de Txaikovski al teatre de Riga) i europeus (ha estat responsable d´una producció de Les contes d´Hofmann d´Offenbach a Berlin).