L'única òpera que va composar Beethoven ha estat, des de la seva estrena a Viena el 1805, motiu de controvèrsies, amb defensors i detractors a parts iguals (el mateix Beethoven no en quedà convençut del tot de la seva obra). Fidelio és un títol de repertori, encara que no tan representat com es mereix. Segurament la polèmica entre els qui en són defensors i els qui no ho són tant ha influït en aquesta manca de produccions. Ara bé, tota nova presentació desperta interès; una prova: la quasi absència d´entrades al muntatge que d´aquí a unes setmanes ofereix l´Staatsoper de Viena, amb Peter Schneider com a director musical i Otto Schenk en la part escènica.
I és que la partitura té moments realment brillants i l´argument permet als directors d´escena crear espais i ambients en llibertat. Llibertat, per cert, és el mot que més bé defineix la història que musicà Beethoven. La llibertat és el leit motiv de l´acció de Fidelio, nom, per cert, que agafa la protagonista, Leonora, quan es fa passar per un home. I Leonora fou també el primer títol de l´òpera, encara que després, en una nova producció l´any 1914 el compositor ja el canvià pel definitiu.
Beethoven, a més de múltiples retocs a la partitura original, escriví també diferents obertures, una d´elles, la coneguda com Leonora número 3, sonarà anit al Castell de Sant Carles de Palma en un concert que l´Orquestra Simfònica "Ciutat de Palma" presenta amb el seu director titular Salvador Brotons.
El concert inclou la primera suite sobre la música incidental que Edvard Grieg escriví pel Peer Gynt d´Ibsen, la Marxa eslava de Txaikovski i l´Obertura i fantasia del Romeu i Julieta del mateix autor.
